Fa alguns dies dèiem que la pluja era quasi inexistent en les cançons de Lluís Llach. En canvi, un verb que s'hi assembla molt, "plorar", sí que és molt present en les seves lletres.
Potser tenen raó els que diuen que Llach és un cantant trist, ja que ningú se salva de plorar en els seus temes. Plora la gent gran:
... és vell, prou que ho sent, cada instant que plora... ("A la taverna del mar").
Ploren els homes i les dones:
... ma llibertat, ma llibertat, només per a tu l'home està plorant... ("Ma tristesa")
... l'home s'ajup i plora, la ràdio encara sona... ("Somni")
... no mira endarrera, no vol plorar... ("Se'n va content")
... potser sigui aquest el darrer plor que escolti el vent... ("Una il·lusió")
... la mare plora, mare marona... ("Marona")
... no ploris més, noieta, noieta... ("Res no ha acabat").
Junt amb els infants, tots plorem:
... els ulls que ens ploren pel plor de tants infants... ("I ara de nou").
Ens salten les llàgrimes com a societat i com a poble:
... pel que vàrem plorar tants anhels... ("Companys, no és això")
... l'espasme del plor, l'alfabet del crit... ("A força de nits")
... rebutjo un món que plora aquestes penes... ("Tendresa").
Tristesa per la duresa d'alguns moments de la vida:
... sé que això és un adéu on no hi manquen plors... ("A cavall del vent")
... vols la vida i l'has jugada, vols somriure i tens un plor... ("A cara o creu")
... sense cap més tresor que la raó dels que ploren?... ("Campanades a morts").
Però també plora la terra i la Natura:
... jo et grataré, terra, fins fer-te sang, vull saber si saps plorar... ("Cant miner")
... i així el seu arbre es desfulla en plor... ("Darrera les muntanyes")
... plora el vent i ens sagna el cor... ("Al Cafè Antic")
... trepitjades terres que heu plorat amb fills el dret d'existir... ("Encara")
... sé que si sento el plor de l'ocell quan vola... ("Jo sé").
I fins i tot elements, d'entrada, inanimats:
... ploren els trens... ("Els trens de Kosovo")
... vaixell que plores igual que plora el meu... ("Vaixell de Grècia")
... sabessis bé com ploren les paraules... ("Sabessis bé).
Tot plegat, un mar de llàgrimes, tot i que en cap cançó plora el mar, i això, tractant-se de Llach, ja és prou excepcional.
Potser tenen raó els que diuen que Llach és un cantant trist, ja que ningú se salva de plorar en els seus temes. Plora la gent gran:
... és vell, prou que ho sent, cada instant que plora... ("A la taverna del mar").
Ploren els homes i les dones:
... ma llibertat, ma llibertat, només per a tu l'home està plorant... ("Ma tristesa")
... l'home s'ajup i plora, la ràdio encara sona... ("Somni")
... no mira endarrera, no vol plorar... ("Se'n va content")
... potser sigui aquest el darrer plor que escolti el vent... ("Una il·lusió")
... la mare plora, mare marona... ("Marona")
... no ploris més, noieta, noieta... ("Res no ha acabat").
Junt amb els infants, tots plorem:
... els ulls que ens ploren pel plor de tants infants... ("I ara de nou").
Ens salten les llàgrimes com a societat i com a poble:
... pel que vàrem plorar tants anhels... ("Companys, no és això")
... l'espasme del plor, l'alfabet del crit... ("A força de nits")
... rebutjo un món que plora aquestes penes... ("Tendresa").
Tristesa per la duresa d'alguns moments de la vida:
... sé que això és un adéu on no hi manquen plors... ("A cavall del vent")
... vols la vida i l'has jugada, vols somriure i tens un plor... ("A cara o creu")
... sense cap més tresor que la raó dels que ploren?... ("Campanades a morts").
Però també plora la terra i la Natura:
... jo et grataré, terra, fins fer-te sang, vull saber si saps plorar... ("Cant miner")
... i així el seu arbre es desfulla en plor... ("Darrera les muntanyes")
... plora el vent i ens sagna el cor... ("Al Cafè Antic")
... trepitjades terres que heu plorat amb fills el dret d'existir... ("Encara")
... sé que si sento el plor de l'ocell quan vola... ("Jo sé").
I fins i tot elements, d'entrada, inanimats:
... ploren els trens... ("Els trens de Kosovo")
... vaixell que plores igual que plora el meu... ("Vaixell de Grècia")
... sabessis bé com ploren les paraules... ("Sabessis bé).
Tot plegat, un mar de llàgrimes, tot i que en cap cançó plora el mar, i això, tractant-se de Llach, ja és prou excepcional.
2 comentaris:
I la lluna, que passava
entre un núvol i un xiprer
una llàgrima vessava al mar seré.
No deixa de sorprendrem, com arribes a coneixer tant l'obra de'n Lluís.
Felicitats
dolors
Hola, Dolors, i gràcies de nou pels teus comentaris i per seguir aquest bloc. Crec que ja deia en el primer text que vaig escriure que ni de lluny dec ser de les persones que més sé de l'obra de Llach. Però sí que m'agrada gratar-hi i descobrir-hi coses (d'aquí el nom de Miner), i sobretot fer la meva humil aportació a que, a pesar de que ja no canti en directe, hi hagi gent que a hores d'ara el pugui conèixer i saber-ne més. Fins aviat.
Miner.
Publica un comentari a l'entrada