22 de juny del 2009

Lluís Llach, no ho facis!



Article d'Empar Moliner al diari 'Avui', 19/06/2009.


Llegeixo en aquest diari que Lluís Llach tornarà a compondre per a l’espectacle Llits, de Lluís Danés, que s’estrenarà al TNC. Fa dos anys que el músic estava retirat. Estic molt amoïnada.

No és que em sàpiga greu que Lluís Llach torni a fer música. Al contrari. Però, la qüestió és: si ho fa, tindrà temps de seguir fent vi?

Què més voldria jo que fer un article de burla sobre un cantautor transformat en viticultor, que inverteix els calés a fer vins de noms poètics i gust ulcerant que no compra ningú? Però, per desgràcia, no puc. Els seus vins són magnífics.

No conec de res Lluís Llach. No en sóc amiga (perquè si ho fos ja hauria tastat aquest vi d’edició limitada que fa “per als amics”). No tinc accions al seu celler (ja m’agradaria). Al contrari, sempre que faig propaganda del seu vi, algú em retreu que parli de vins “mediàtics”. I per què no, si són bons?

Dels tres que fa (Embruix, d’uns 18 euros, Idus, d’uns 35, i Vall Llach, d’uns 63) el meu preferit és l’Idus, que trobo que és el més representatiu del Priorat. En algun restaurant de Barcelona, com Hisop, tenen l’Embruix i en algun altre, com el Lasarte, el Vall Llach. Com que el preu no és broma, val la pena que un dia s’estiguin de sortir a sopar i se’l prenguin a casa. Jo ho faig sovint.

No el tenen a tot arreu, però sí als cellers especialitzats com Lavínia o Celler de Gelida. (Jo no el compraria en uns grans magatzems on no saps si l’hauran tingut en un camió a 40 graus.) Si no, l’empresa que el distribueix (Idees, de Vic, que també ven tot d’objectes de disseny que val la pena veure) te’l porta a casa. Espero que Lluís Llach recapaciti. Si li sembla que no podrà amb tot, que es concentri en el vi i ja escoltarem discos seus. Hi ha altres cantants que també fan vi, però dolent, que es poden quedar la feina.

16 de juny del 2009

LLITS, un espectacle de Lluís Danés amb música original de Lluís Llach

Nota de Lluís Danés.

Justificació completa Del 17 de desembre de 2009 al 3 de gener de 2010
Sala Gran del TNC (Teatre Nacional de Catalunya)

Una producció del TNC i Santamandra / Andréas Claus

amb la col·laboració del CAER (Centre d’Arts Escèniques Reus)

LLITS, un espectacle de Lluís Danés
amb música original de Lluís Llach i moviment de Mar Gómez

Llits és la NOVA CREACIÓ del director de teatre i cinema LLUÍS DANÉS, amb una banda sonora creada per a l’ocasió pel músic i compositor LLUÍS LLACH i moviment de la coreògrafa MAR GÓMEZ, que s’estrenarà a la Sala Gran del TNC el proper mes de desembre (del 17 de desembre de 2009 al 3 de gener de 2010)

Llits és una producció del TNC i Santamandra / Andréas Claus amb la col·laboració del CAER.

Després de l’èxit de crítica i públic de l’espectacle Tranuites Circus que es va poder veure fa dues temporades al TNC, Llits serà una nova col·laboració de LLACH amb DANÉS i la primera composició original del cantant de Verges després de la seva retirada dels escenaris ara fa dos anys.

L’equip artístic del muntatge el completa OLIVIER ROUSTAN (coach de circ) i BORJA PENALBA (productor musical). El muntatge ja compta amb dues intèrprets confirmades: la cantant LÍDIA PUJOL i la clown i música ALBA SARRAUTE

Llits és un espectacle que fusiona el teatre visual, la música, la dansa i el circ per narrar la història d’un personatge, de qualsevol de nosaltres, a través dels LLITS que ha habitat al llarg d’una vida: el llit on naixem, el bressol on escoltem el primer conte, la llitera d’adolescent, el llit on descobrim el sexe, el llit del matrimoni i la intimitat compartida, el llit del malalt, el llit infidel, el jaç del sense sostre, el llit dels somnis, el llit de la soledat, el llit on morim...

Un muntatge creat per a TOT TIPUS DE PÚBLIC, ja que desenvolupa un llenguatge artístic molt obert mitjançant una sèrie d’imatges poètiques i oníriques de gran bellesa visual. No deixa de ser una excusa per parlar, un cop més, de la condició humana: de les nostres grandeses i misèries, de les nostres frustracions i debilitats, de la nostra força i capacitat per tornar a inventar-nos constantment, de la nostra fragilitat.

12 de juny del 2009

Desfogant-me / Desfogant-se


Assassins! Assassins de raons, assassins de vides!!

Reagan, mal actor. Andròpov, policia. Mals actors, mal teatre, mal públic, teló!

Mireu-los com van, neofatxes de sempre, neofatxes per sempre, neofatxes globals!

Si cal, conviurem la misèria, però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles amb la fam i el tronar dels canons.

On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè els carrers vessen de sang i ets tu qui l'omples?

La gallina ha dit que no, visca la Revolució!

VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.

Fort, fort, cop de destral, la fusta vella tallar-la cal.

Cridem qui som, i que tothom ho escolti!

... perquè avui és l'hora de poder lluitar pel que volem ser!

Ni els lladres de somnis que incapaços com són del demà que ens encisa
fan llur mediocritat, mercadejant fracàs, en nom de realisme.
No trobaran perdó!

Qui va vèncer? Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar pel carrer sense tenir por?

En Maurici sap què fer, trobarà als companys i sortirà al carrer.

Ah!, si sabéssim, poguéssim, cremar els seu caus...

Ja us ho fareu si arribeu tard, que no em moureu del meu forat!

Quanta ràbia que tinc, potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc i no vull pas oblidar-la.

1 de juny del 2009

Un buit immens


Quan trec tots els CD's de Lluís Llach de la prestatgeria per a reordenar-los o mirar-me'ls - també em passa amb els vinils, i en part igualment amb les cintes de casset - hi queda un forat immens. Amics que a vegades vénen al meu pis i es miren la meva discografia encara em pregunten: "com és que tens tants CD's de Lluís Llach?". Simplement, doncs perquè ha estat un cantant que ha tingut una trajectòria llarga i per tant ha tret molts discos al mercat. Està clar que això ara no es porta, o la gent no hi està acostumada, els grups tenen una mitjana de vida de set anys, i molts cantants troben serioses dificultats per a mantenir una carrera llarga, per a que les discogràfiques els donin recolzament disc rere disc, i més tal com s'ha posat la cosa de la pirateria i tot plegat. Però en darrer terme si això passa, almenys en gran part, és perquè el públic tampoc té paciència, o sempre reclama carn tendra i nova, noves veus. Molts et diuen: "jo de Llach em vaig quedar en el 'Campanades'", d'altres encara pitjor: "Jo em vaig quedar en 'l'Estaca'". I penses: per què?? Si t'agradaven tant aquelles cançons, com és que no hi vas seguir fruint, aprenent-te noves tonades, noves melodies? Això no voldria dir en cap cas deixar d'escoltar nous artistes, altres cantants... Com dic, es veu que no es porta...

Però se me n'està anant molt la bola! Jo no sé si per a mi aquest buit que queda en el prestatge si trec la discografia llaquiana és el buit semblant que queda en mi des que va deixar de cantar, o que quedaria en mi si de cop i volta em prohibissin d'escoltar mai més cap més disc del de Verges. La música té un poder especial, i marca molts moments de la vida. Certament hi ha pel·lícules sense bandes sonores, però les que la tenen ben feta, caram com impacte i com dóna encara més vivència a les imatges! D'alguna manera la nostra vida també és una pel·lícula i hi ha molts moments en que la música hi és imprescindible; amb la família o amb amics ens hem fet un tip de cantar o escoltar Llach en moments importantíssims. Si Llach no hagués existit, què hagués sonat en aquells instants? Haguessin tingut la mateixa força aquells minuts? Quan et deixa un amic i sona el "Viatge a Ítaca", quan a la mare li fas una adaptació de "Un núvol blanc", quan en un casament sona el "Que tinguem sort"... És difícil explicar amb paraules, i és complicat imaginar el buit immens que hi podria haver en la meva vida, com en la de molta altra gent, si Llach no s'hagués assegut davant d'un piano.