6 d’octubre del 2009

Descans


Tot el que comença algun dia ha d'acabar. O com a mínim fer un punt i... Fa temps que no em puc dedicar com voldria a aquest bloc, i em sap greu, però per escriure el primer que se'm passi pel cap només "per ser-hi", prefereixo donar un descans a tot plegat, tancar els ulls i escoltar la música. Ara mateix no puc torbar-me engalanant aquest raconet, i no dic que no hi pugui tornar a escriure, però almenys en els propers temps serà complicat.

Endarrera queden dos anys i mig i 181 posts en que he intentat parlar una mica, reflexionar, sobre diversos aspectes de la carrera artística de Lluís Llach. El fet musical, que és el que sempre més m'ha interessat, per davant d'altres, com el polític o altres afeccions i aspectes de la seva vida. Suposo que no cal dir-vos que queden moltes, moltíssimes, coses en el tinter, perquè la carrera de Lluís Llach ha estat llarga i intensa, però bé, de moment haurem d'ajustar la porta. Moltes gràcies a totes i a tots els que heu entrat per aquí, i sobretot als que heu deixat comentaris que sens dubte han enriquit el lloc.

Que tingueu molta sort!


Foto: Pere Formiguera, per a l'exposició Ulls clucs.