27 d’abril del 2009

Llach: 'L'única sortida que hi veig és la independència'



Extret de www.anoiadiari.cat.


Cultura dilluns, 27 abril 2009. 10.45h

La Sala es va omplir ahir de gom a gom per a escoltar les opinions del cantant Lluís Llach. Centenars de persones van assistir a la xerrada que va mantenir amb l'escriptor Antoni Dalmau, a qui li va reconèixer que, en vista de la situació actual del país, 'l'única sortida que hi veig és la independència'. Llach i Dalmau van encetar així la primera de les 'Converses a La Sala', que també duran a Igualada la directora de la CCMA, Mònica Terribas, i el president del Barça, Joan Laporta.

Llach va traçar un paral·lelisme entre ell mateix i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, del qui va dir que, després d'anys de mirar de fer pedagogia, va arribar un moment en que es va declarar partidari de la independència. 'Tinc 60 anys, només me'n queden 10 per a veure resultats', va dir. Malgrat confessar-se de tradició àcrata i de reconèixer que es mira les estructures estatals amb certa prevenció, va opinar que, si Catalunya vol continuar existint, ja no té espai dins l'Estat espanyol, sinó que se n'ha de construir un de propi. Opina que la transició va ser una magnífica oportunitat, la primera en un grapat d'anys, perquè els diferents pobles de l'estat compartissin un projecte ibèric comú, però l'oportunitat s'ha malbaratat.

Va criticar el conjunt de la classe política actual, a qui considera incapaç de reconduir la situació de Catalunya, però també va dir que renunciava a entrar en política ('sóc massa primari', va etzibar). Tot amb tot, no va tancar la porta a col·laborar en nous projectes que consideri positius per al país. Així mateix, es va lamentar que, en la seva joventut, podia acusar els partits socialdemòcrates de 'reformistes', mentre que ara 'ja no serveixen ni per a reformar, com a molt per a gestionar'.

Llach va dir sentir-se commocionat 'd'assistir a l'esfondrament del sistema' neocapitalista actual. Va assenyalar els tres personatges que, des del seu punt de vista, han estat els responsables de la situació actual de crisi econòmica, política i moral: Reagan, Tatcher i Joan Pau II. Des del seu punt de vista, tots tres es van encarregar d'anihilar el sistema social sorgit després de la II Guerra Mundial. Però no els culpa només a ells, sinó que també opina que l'esquerra no va estar a l'alçada de les circumstàncies quan li va tocar entomar el relleu: des del socialisme grec als casos de corrupció de Felipe González, l'esquerra europea no va saber respondre com hauria calgut. Això va fer que al cap de poc temps ressorgís la dreta més dura, que ha dut el conjunt de la societat occidental a un punt de no-retorn.

El cantant de Verges va reiterar que no tornaria als escenaris. Diu que se'n va retirar per poder viure 'amb plenitud' l'última etapa de la seva vida, gaudint de 'la normalitat' i sense la 'cuirassa' de l'èxit; va explicar a bastament la seva experiència com a viticultor del Priorat i va evocar multitud de records de la seva vida (els concerts a l'Olympia de París, la col·laboració en una pel·lícula de Mastroianni, la seva infància a Verges i el contrast amb l'arribada a la Universitat...).

24 d’abril del 2009

Molta llum (i 4)


Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenin els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.
(Et deixo un pont de mar blava)



Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
(Jo hi sóc només si tu vols ser-hi)



Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum
entre tot el fum.
(Cançó de Nadal per a ningú)



…com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per adreçar la vida.
(Despertar)



Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum
són només el senyal de la teva
primavera i que encara no tens por del teu orgull.
(Sol)



Si tu no hi ets les coses no van bé
i no em serveix obrir el llum.
(Torna aviat)



Però tu i jo podem ser llum pels que lluiten...
(Fabià)



Pel pendent d´aquesta llum
que en els sentits decobreix la seva bellesa...
(Lentament comença el cant)



Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...
(Un no sé què)



... m’has deixat encendre estels de llum dins dels teus ulls...
(Verges 2007)

17 d’abril del 2009

Molta llum (3)


Segueixo viatge pel mar de l´afany,
buscant l´amor amic perdut
quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.
(Amor que m’ets amic)


Per la vella carretera
entre esclats de llum i mel
hi ha dos homes que caminen
amb la fosca dintre seu.
(Tomb d’atzars)


Fem cinema mut a la finestra
i som tants milers que cada nit seiem al galliner del món.
ens treuen la llum donant "l´electra"
que així puguem veure els cretins de llavis fins i cors garrins.
(Un cinema paradís, si us plau)


Perquè has obert alguna llum
amb les espurnes dels teus ulls
i aquest somriure màgic.
(Véns)


Una llum, una llum, una llum
ens crema els ulls...
(Tossudament alçats)


No hi haurà desert ni buit
si amb dits de vent recollim tanta llum dispersa...
(Lentament comença el cant)


L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar... el mar... el mar.
(Et deixo un pont de mar blava)


Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra,
fa senyal d´un camí basardós i tenaç d´una Europa en plena nit.
(Els trens de Kosovo)


Com l’encís diferent
d’un demà ple de força i llum,
pels camins costeruts
s’aprèn el goig de viure
(Embruix de lluna)


Obre els ulls: som el cos;
tanca els ulls: som l'esperit,
som la llum del sol, de la nit la foscor.
(Com un arbre nu)

10 d’abril del 2009

Molta llum (2)


Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar si remo a la barca...

(I tanmateix)






Però ja saps que cada dia
té el seu temps de llum i dol...
(A cara o creu)





...que la llum no els escarneixi

amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam...

(Lluna)






Disset anys només

i tu tant vell;
gelós de la llum dels seus ulls,

has volgut tancar ses parpelles...
(Campanades a morts)






Astre d'amor,

mestre de la llum,
llavi rogent d'alba en foc,
per qui amb afany visc i sóc.

(Sol)




Quan la plaça té son
queden només les faroles

que mandroses fan la llum...
(Un cor a Barcelona)



Tot era buit de mar i de perfum,

tot eren platges de miratge i fum,
com una estranya
llum esperada
que encén els ulls només un sol instant...
(Canto l’amor)







En el màgic color dels teus ulls,
hi he posat el desig dels meus ulls

i com una petjada, quan minvava la llum,
va quedar una cançó.

(Som tu i jo)





Com un gran ram
de roses blanques

el teu record que m´acompanya,
de tanta llum et sóc deutor

que em sobra espai i em sobra tarda

(Roses blanques)





Sé tan a prop el meu partir
que et deixo llum a la finestra
p
er si així et creus que sóc aquí,

quan l´enyor venci els teus vespres.
(Vaig i vinc)

2 d’abril del 2009

Molta llum (1)

Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
(Astres)






M'agrada el riure dels teus ulls
on el reflex d'una llum
em sembla un far a la marina...

(I amb el somriure, la revolta)



Junts, junts, sempre junts,

així ho diran cada capvespre,
mentre la llum del seu llitet
no és la de cap estrella.

(Junts)






Tens un clavell per a mi
que a voltes tinc pena al cor
i tristesa als ulls
i em sembla tan difícil un poc de llum.
(Tinc un clavell per tu)


Mireu-me els ulls per creure
en el demà que teniu als dits,
sense la llum
dels meus ulls clars
no hi haurà per ningú
cap demà.
(Mireu-me els ulls)





Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran l'ample horitzó amb llum de dignitat.
(Al carrer dels quatre llits)





Diré adéu als amors

que m´han acompanyat

tant se val si han sigut

ombra, llum, plany o goig...
(Quan l’onada em durà a la platja dels morts)



...tu eres llum, eres por, eres pau i foscor
ara dolç o amargant, ara fràgil diamant.
(Novembre)





Qui sinó tots
-i cadascú per torna-
podem crear des d'aquests límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
(Ara mateix)



Quan tancarem les llums d´aquesta escena
és que tindràs un lloc per mi...
(Al teatre)