24 d’abril del 2009

Molta llum (i 4)


Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenin els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.
(Et deixo un pont de mar blava)



Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
(Jo hi sóc només si tu vols ser-hi)



Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum
entre tot el fum.
(Cançó de Nadal per a ningú)



…com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per adreçar la vida.
(Despertar)



Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum
són només el senyal de la teva
primavera i que encara no tens por del teu orgull.
(Sol)



Si tu no hi ets les coses no van bé
i no em serveix obrir el llum.
(Torna aviat)



Però tu i jo podem ser llum pels que lluiten...
(Fabià)



Pel pendent d´aquesta llum
que en els sentits decobreix la seva bellesa...
(Lentament comença el cant)



Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...
(Un no sé què)



... m’has deixat encendre estels de llum dins dels teus ulls...
(Verges 2007)

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Vinc a dir-te, Miner, que aquest bloc és un raconet amb molta llum, i d'una llum especial molt agradable...
una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo vinc a dir-te que gràcies a Fanal blau, t'he trobat i que des que et tinc als meus enllaços no puc deixar de passar per aquí a buscar aquesta llum.

Una altra abraçada.