'Gener de 1976', disc en directe preferit

Per mi no hi ha hagut sorpresa. El disc de "Barcelona. Gener de 1976" té una força i energia fora de mida. És un treball que reflecteix molt bé un temps i un país, i a més a més en un moment dolcíssim a nivell compositiu i interpretatiu de Llach. Més que un disc són sentiments, veus entretallades per l'emoció, crits de revoltes... No sé si a vegades diem molt a la fresca que ens agradaria tornar a aquells anys, o haver-los viscut. Sí, segur, ho diem molt sense pensar-ho gaire, perquè eren moments d'incerteses, i encara d'exiliats, i de por, però, és clar, també moments d'il·lusió col·lectiva i de resorgiment de les veus apagades.

El segon lloc ja estava més disputat, i precisament entre els dos extrems més extrems: la majestuositat del Camp del Barça, i la intimitat i recolliment d'un disc com "Nu". Finalment s'ha imposat el primer, potser per allò que acaba tirant el "jo hi era", o perquè agrada a més gent, i punt.

Gràcies a tots els que participeu en les enquestes. Sé que no serveixen de gaire res, però és una manera més per a que participeu en el bloc i expresseu les vostres opinions.

Sabeu que podeu proposar preguntes, suggerir temes i tot el que vulgueu!

PD: Poques imatges que hi ha d'aquell concert del 76, i sembla ser que al YouTube han tret el vídeo que hi havia. Per això il·lustro l'article amb aquesta presentació que algú ha fet per al YouTube.

Els que han participat a l'enquesta creuen que Llach tornarà a actuar en directe

Per una àmplia majoria, la gent que ha votat en l'enquesta dels darrers dies plantejada en aquest bloc creu que Lluís Llach tornarà a pujar dalt de l'escenari en alguna ocasió.

De fet, el mateix Llach va deixar la porta oberta a fer-ho, però el gran rebombori que va causar el seu adéu segurament ha fet que una possible tornada esporàdica també sigui més dificultosa del que segurament ell previa: ara, qualsevol indici de que ha d'actuar, de segur que mobilitzaria d'immediat milers de persones... Ja va ocórrer: tenia compromès de participar feia temps amb una petita intervenció en un concert a Astúries preparat per vells republicans poques setmanes després del seu concert a Verges, i va anul·lar l'actuació perquè els telèfons de l'Ajuntament en qüestió van treure fum de gent que volia anar-hi.

Com segurament heu vist, he tornat a incloure enquestes al bloc després d'algunes setmanes de no fer-ho. Però només les mantindré si veig que hi ha un cert interès en elles. No és cap "amenaça", ni molt menys: sóc el primer en reconèixer que aquestes enquestes d'internet no tenen cap valor científic i que arreu n'hi ha. Però també és cert que és una altra manera d'obrir el bloc a la participació.

Ara ja es poden consultar les enquestes que s'han fet en aquest bloc, a través de l'enllaç corresponent que trobareu a la dreta de la pàgina.

I ja que avui toca parlar del bloc, hi ha una altra novetat de fa pocs dies també als menús de la dreta i és que podeu anar escoltant les cançons de Llach a través del Top 10 Llach setmanal.

Fotografia: Toni Sellas

Amor particular, la cançó que més va agradar del darrer concert

La segona enquesta que hem plantejat en aquest bloc demanava quina és la cançó que va agradar més del darrer concert. La guanyadora destacada ha estat Amor particular, que va interpretar cap al final de l'espectacle, i que diu frases tan adequades per al moment com "que passaran els anys i vindrà l'adéu, com així ha de ser...". L'han seguit Un núvol blanc i Verges 2007, l'única estrena que hi va haver i amb la que va tancar el recital. També han obtingut bona puntuació Geografia, que va ser la primera peça de la nit, i Venim del nord, venim del sud, interpretada segons arrenjaments de Borja Penalba.

En una primera enquesta, la immensa majoria dels que van respondre van dir entendre que Llach vulgués fer el darrer recital a Verges, el seu poble natal, i no en una ciutat o recinte més gros.