No plou

Suposo que el títol, en un dia com avui en que per fi sembla que l'aigua del cel es deixa veure, no deu ser el més adient. Però la veritat és que la idea d'aquest text m'ha vingut al cap al veure que plovia de manera força contundent, i he pensat en una estrofa d'un altre cantautor que fa referència a que al seu país la pluja no sap ploure. I aleshores he dit: coi, en Llach, ben poc parla de la pluja en les seves lletres, per a Llach no plou mai.

I així és. Deu tractar-se dels lletristes, poetes, o digueu-ne com vulgueu, més secs que hi ha. Tots sabem que als poetes sovint els ve la inspiració a partir de fenòmens meteorològics. Doncs no és el cas de Llach, al que la pluja el deu inspirar ben poc. En els seus treballs hi apareixen núvols, vents, llunes, astres i sols, però ben poca pluja. Tan sols tres lletres escrites per ell en fan referència:

- "Terra": ... on sí que hi neva, on sí que hi plou ...
- "Arran de terra": ... la pluja em dugui al riu ...
- "Novembre": ... vent i pluja, amargant, pell ardent de l'amant ...

O sigui, a més a més, dues d'aquestes lletres són de temes en que parla de la seva mort, i en que ell la pluja ja no la veurà, i en la tercera hi adjunta la paraula "amargant". Certament, a Llach l'inspira ben poc la pluja!

Com sabeu, el percentatge de cançons que ha compost en que la lletra és d'altres és ben petit. Doncs entre aquestes ja hi ha molts més textos en que hi plou que no pas en els redactats propis:

- "A cara o creu" (Josep M. Andreu): ... has de rebre pluja i sol ...
- "Ara mateix" (Miquel Martí i Pol): ... la pell d'aquest retorn acumula la pluja ...
- "La casa que vull" (Salvat - Papasseit): ... no molt lluny dels pins, que la pluja amainen ...
- "La idea podria enamorar-te" (Joan Amèric): ... un temps de pluja irreversible ...
- "Lentament comença el cant" (Miquel Martí i Pol): ... pluja d'or, domini encès ...