21 de maig de 2008

La tristesa (1)


La tristesa és “Infant de Beirut” i “Novembre del 72”.

La tristesa és la darrera mitja hora de “Salvador”, i veure totes les injustícies que es van produir aquells anys i que ningú no ha pagat per elles.

La tristesa és veure’t plorar quan comença el darrer concert tot escoltant els acords de “Geografia”.

La tristesa és el “Campanades a morts” a Vitòria, i saber que les víctimes no troben resposta.

La tristesa és veure com cap mitjà de comunicació de casa nostra es fa ressò amb crítiques o cròniques del concert de presentació del disc més venut en català del darrer any, i en canvi dediquen planes i més planes a informacions buides.

La tristesa és la “Lluna” del Tranuites, i “Un himne per no guanyar”.

La tristesa és escoltar “Vell és tan bell” al Liceu, l’emoció, la llàgrima.

La tristesa és no haver nascut abans per haver pogut gaudir de més concerts.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Toutes les tristesses du monde ne peuvent pas remplacer celle, qui nous plonge dans l'idee que le genie de Lluis ne va pas crier l'injustice qui regne dans le monde. Belle reflexion sur ce theme, malheureusement si actuel toujours... avec les citations des chansons qu'on adore, surtout Campanades a morts, Un himne per no guanyar, Lluna et aussi Vell es tan bell. Mais il y a pour nous un peu d'optimisme (?) dans la chanson Despertar... au moins, c'est celle-ci qu'on chante recement chez nous, a Paris.
Besos de France, vos fideles amis.

Anònim ha dit...

miner, desprès d'aquesta tristesa necessito "espurnes de bellesa II"
per quan? podrà ser aviat?
gràcies
dolors

Joel i Marc: ha dit...

molt bon escrit,
i sí, raó en totes i cadascuna tristesa de les que has citat. com a molt canviaria la última per "La tristesa és no haver nascut abans per haver pogut gaudir d'algun concert."

gorina.

Anònim ha dit...

És curiós que molta gent m'ha dit que troba que Lluís Llach és un cantautor trist.....Tots els que l'escoltem sabem que el seu ventall de temes és molt més ampli i que toca diversos temes.De totes maneres quan parla de tristesa ho fa com ningú.

Anònim ha dit...

Hola,
Em dic Olga i tinc 15 anys. M'encanta en Llach, trobo la seva música i lletra fascinant.
Felicitats pel bloc. És molt complet.

Olga