31 de març del 2008

'I si canto trist', el seu millor disc de cançons



Parlar de "I si canto trist" (1974) és fer-ho - sempre al meu entendre - del millor disc de cançons de Lluís Llach, i possiblement un dels millors treballs de la dècada dels 70 de tot Europa. En aquest treball, Llach explota definitivament com a cantautor melodista, amb unes peces que sonen netes i equilibrades, i sobretot amb unes harmonies que ja han passat a la història, i això és perquè per molt que transcorrin anys mai avorreixen i sempre ve de gust taral·lejar-les i escoltar-les.

A "I si canto trist" s'hi desenvolupa el Llach cantautor, que arriba a una primera maduresa creativa, tot i la seva joventut. El disc és prou uniforme en quant a sonoritat i ús d'instruments, però al mateix temps variat, perquè va del crit de ràbia gospelià de "El jorn dels miserables", al folk - pop enganxós de "Que tinguem sort" i "Si arribeu", a ritmes mediterranis amb "Vaixell de Grècia", o a la balada amorosa de "Onades". No oblida tampoc l'estil que es podria considerar el propi de la cançó - protesta, com a "Silenci" i a "I si canto trist", mentre que posa música preciosa als poetes, amb "Cançó a Mahalta", plena de sensibilitat, i "La casa que vull", amb to més rítmic. Tota una amalgama de peces genials, i que a més a més temàticament serien l'avantsala del gran eix que és "Ítaca", un any més tard. Què ens expressen, si no, les lletres de "Si arribeu" o "Que tinguem sort"? Doncs moltes idees que després ens diu a "Ítaca".

Els gustos són molt personals, però el que és objectiu és que difícilment trobareu cap concert de tota la seva carrera (a partir de l'any 74, és clar) en que no hi interpretés com a mínim una cançó del "I si canto trist", cosa que no es pot dir de cap altre disc. També és objectiu que, en conjunt, aquest ha estat el seu treball més versionat; només cal veure el doble disc que va sortir aquest Nadal homenatjant-lo, i les hi trobareu quasi totes, les cançons.

És un disc que expressa l'anima llaquiana més profunda, el Llach en estat pur, el que hagués estat "l'estil Llach" si no hagués estat una persona tan inquieta i amb tantes ganes d'evolucionar sempre musicalment i cercar noves sonoritats. Un disc que dóna ganes d'escoltar en qualsevol moment, i que va enganxar - ja quan va sortir, però el curiós és que també ha estat porta d'entrada de moltes generacions futures - a un munt de gent des del primer moment, que només escoltar-lo una vegada es van convertir en seguidors de Llach.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

He aterrat a aquesta web, ben bé per casualitat.
Tinc enyor de Llach i en
acomplir-se el primer aniversari del comiat, cercava alguna notícia d´ell.
Per aixó he arribat fins aquí.
I ha estat una agradabilíssima sorpresa. Moltes felicitats per la cura, el coneixament, el disseny, el bon gust de la web. Realment està al nivell del mestre i la seva obra!

I enllaçant amb el post anterior, hem encetat un altre mal any: A la llista de traspassats, ara ja hi hem d´afegir a Salvador Escamilla. Serveixin aquestes ratlles com a recordatori i homenatge cap un bon professional i un gran patriota.

I finalment, algú sap res de´n Lluis Llach?

Gràcies i us seguiré llegint.

Unknown ha dit...

Hola
aquest matí buscant una foto d'en jordi armangol he vingut al teu blog, tens un enllaç sota de la foto. www.marroca.blogspot.com
tens un blog interessant. Merci

Anònim ha dit...

doncs sí, molta raó.

no em conec el Llach per CD's, ja que fa poc que me n'he fet fan. tot i això, les cançons que has citat considero que són de les millors i, per tant, que aquest cd també deu ser dels millors.

què en dius de la cançó "Sabessis bé", a MMP?
x mi, la millor del Llach, potser...
sinó, de les 5 millors.


salut!
gorina.

Anònim ha dit...

Gràcies de 9 a tots els que passeu una estoneta per aquí!

Gorina, com saps bé, els gustos són molt particulars de cadascú. A mi personalment la cançó "Sabessis bé" no m'acaba d'arribar, i la trobo massa llarga... Algun dia en parlarem, però com et dic això són gustos de cadascú. Gràcies per la teva aportació!

Miner.

Anònim ha dit...

Ho heu clavat! És el cd que més escolto des de fa temps.Jo també em pregunto si algú en sap res d'en Llach....després d'un any.

Anònim ha dit...

Jo també he aterrat per casualitat en aquest bloc i és boníssim.Per cert,dijous el vaig veure.Sí!Va ser a la presentació del llibre d'Isabel Clara-Simó(El meu germà Pol)a la Casa del Llibre.Estava ple de gom a gom i com molt bé va dir Isabel havien aconseguit treure'l del cau on s'amaga.En fi sembla que ens haurem d'acostumar a veure'l d'aquesta manera.Records.

Capdecreu ha dit...

Hola a tots.
Tant I si canto trist, com el Com un arbre nu, són dos grans discos de cançons, si és que entenc que vol dir exactament aix÷o de disc de cançons. De totes maneres, per mi, el millor disc de cançons, sense cap mena de dubte és Nou.
El trobo absolutament deliciós, de l-inici al final.

Ton

Jesús M. Tibau ha dit...

Coincideixo en què aquest és un dels seus millors disc i cadascuna de les cançons és meravellosa.

Anònim ha dit...

Gràcies, crec que molts estem dacord am tu,és un dels millors, i les seves cançons les mes escoltades.
Gràcies per la feina que fas.
Jordi T

Anònim ha dit...

Coincideixo en que es potser el seu millor disc de cançons...en quan al que dius que es dificil trobar un concert en que no cantes cap canco de i si canto trist..aqui va la meva aportacio.
He tingut el goig de veure el llach en directe en aproximadament 25 concerts i l´unic que recordo sense cap canço d´aquest album es el que va fer al teatre grec, crec que a l´any 81 amb la banda municipal de Barcelona dirigida per Albert Argudo presentant el treball Verges 50.
A la primera part va cantar Vinyes verdes vora el mar, Laura, Canço sense nom, Canço d´amor, Vida, un fragment del Viatge a Itaca (mes lluny) i ja amb la banda municipal Campanades a mort en versio integra.
La segona part va ser tota per a Verges 50, tambe amb la banda municipal de Barcelona. Als bisos la primera part del campanades i Els meus ulls aqui.
Res mes, felicitar-te pel bloc...esta genial!!!

Anònim ha dit...

eeiii!!! he oblidat de dir que llavors al grup del Lluis hi habia la Laura (com sempre) el manuel Rabinad "Rabi" a les flautes i la Mariana Cores al violoncel, Amb ells va interpretar les 6 primeres cançons