Roda

"Roda" és una cançó preciosa, la que obre el treball i més destaca d'aquell disc gris que es deia "Torna aviat". Un tema d'un ritme constant, que entra suau, i que es nota que està fet des del sentiment per a un amic molt estimat. En aquest sentit, la prefereixo, i de molt, a "Sabessis bé...", trobo que és molt més apta per a retre homenatge a Miquel Martí i Pol, és més subtil, i més vital i propera.

A "Roda" el lletrista juga amb el nom del poble del poeta, Roda de Ter, i la imatge que tots tenim de Martí i Pol, sempre ancorat a una cadira de rodes. I també la roda i el rodar com a elements que ens poden portar a tants imaginaris: roda el temps, roda el món, tots anem rodant cap al no res... o cap al tot! És una cançó més profunda del que potser, d'entrada, la música ens aporta. Que fa pensar, sobre la vida, la mort, el pas del temps, l'amistat... En poques línies, les principals qüestions que, des de sempre, han preocupat i ocupat l'ésser humà.

Era especialment bonic quan Llach interpretava aquesta cançó i aprofitava per a parlar del seu bon amic i presentar-nos el ninu de La Bisbal, que posava sobre el piano. Però el moment més especial va ser quan la va tocar al palau de Sant Jordi, després de la presentació de "Un pont de mar blava", l'any 93, amb el poeta dalt l'escenari i aquells ulls que li brillaven.

Gira la roda del temps
per la força del vent de les ànimes soles.

Gira, mentre seguirem
demanant a un estel la mateixa resposta.

Com si no coneguéssim els senyals
que ens diuen la justa mesura
superba i absurda d’aquesta existència.

Gira, però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps,
i en el fràgil vaivé que la vida comporta

dubtes de si encara vas
o si ja només vens en el ball de les ones.

Com si no fossin clars tots aquests fars
que escriuen la mida tan curta
que no és ni una excusa per al nostre viatge.

Gira però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps
i s’acosta silent el moment de les ombres,

sabent la dansa dels morts
farem l’últim esforç per al darrer aprenentatge.

I si no fos absurd el més enllà
seuríem rera la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos aquell adéu
que sempre ens va negar el temps
mentre deixàvem l’escola.

Gira, però a Roda de Ter
tenim un amor secret
que porta el nom d’un bon àngel...