6 d’octubre del 2009

Descans


Tot el que comença algun dia ha d'acabar. O com a mínim fer un punt i... Fa temps que no em puc dedicar com voldria a aquest bloc, i em sap greu, però per escriure el primer que se'm passi pel cap només "per ser-hi", prefereixo donar un descans a tot plegat, tancar els ulls i escoltar la música. Ara mateix no puc torbar-me engalanant aquest raconet, i no dic que no hi pugui tornar a escriure, però almenys en els propers temps serà complicat.

Endarrera queden dos anys i mig i 181 posts en que he intentat parlar una mica, reflexionar, sobre diversos aspectes de la carrera artística de Lluís Llach. El fet musical, que és el que sempre més m'ha interessat, per davant d'altres, com el polític o altres afeccions i aspectes de la seva vida. Suposo que no cal dir-vos que queden moltes, moltíssimes, coses en el tinter, perquè la carrera de Lluís Llach ha estat llarga i intensa, però bé, de moment haurem d'ajustar la porta. Moltes gràcies a totes i a tots els que heu entrat per aquí, i sobretot als que heu deixat comentaris que sens dubte han enriquit el lloc.

Que tingueu molta sort!


Foto: Pere Formiguera, per a l'exposició Ulls clucs.

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Miner,

tot el que ens has regalat i compartit amb nosaltres, no ens ho pren ningú.

Si tornes, jo hi seré.
Mentre, com ja sovint ho faig, tancaré els ulls i escoltaré la música.

Gràcies, però, per haver engalanat aquest raconet que ja el sentia com una miqueta meu.

Una abraçada i que també tinguis molta sort!

Avisa'm a la tornada i de ben segur que vindré!

Hada Isol ♥ ha dit...

Que tu tambien tengas mucha suerte,y gracias porque yo no sabía nada de nada de Lluís Llach y lo conocí a travéz de tu blog,un día mi amigo Josep Estruell puso el enlace a este blog y así llegué aquí,ha sido grato y cuando vuelvas a escribir volveré a leerte,también voy a apsear por aqui como lo hago desde hace rato un abrazo!

Josep ha dit...

Gràcies, Lluís, pels teus sentiments, per la teva tendresa, pel teu amor a un poble que, com molt bé dius, és i serà una nació, un poble que estima les seves arrels, la seva cultura i la seva parla. Gràcies per tot això i més. Que la teva lluita ens ajudi per mirar de continuar endavant i que un dia no gaire llunyà tu i nosaltres puguem gaudir d'una Catalunya més lliure i independent.
Moltes gràcies Lluís d'haver segut capaç de posar lletra als moments socials de la nostra época que hem viscut. La Gallineta, l'Estaca.. Campanades a mort, Companys no és això, Abril 74.........


Avisa'm a la tornada, que jo vindré. Les teves cançons encara tenen sentit avui en dia.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Et trobaré a faltar (de fet ja fa dies que passa això).T'esperem tot escoltant la música.
Gràcies i molta, molta sort!!!

dolors

Anònim ha dit...

Cher Miner,
nous sommes là, toujours, et resterons présents, car l'art et la vie active, engagée de Lluis, va continuer en nous, dans notre entourage, chez nos enfants et avec un peu de chance, aussi chez lez enfants de nos enfants. Donc cher Miner tu es avec nous, immortel comme Lluis, tu fais partie de notre vie aussi avec tout notre respect le plus profond, avec nos admirations pour l'oeuvre que tu as fait sur ce Blog et fais toujours, et qui reste comme un temoignage de ton talent et de fait, que toi aussi, tu as compris l'art, les idées et la vie d'une telle personnalité comme Lluis est, sans faute, car unique au Monde! MERCI, nous restons avec toi, comme, on espère, tu vas rester avec nous, tes lecteurs, qu'on puisse "respirer" Lluis ensemble avec ceux qui ont compris aussi tout ce qu'il souhaite transmettre aux autres. Bisous, sincèrement, de nos coeurs, les amis de Paris, France

Unknown ha dit...

Em sap greu que ens deixis,jo també m´havia acostumat a tu,ni que fos per mantenir un xic més viva tota l´obra que ens ha deixat Lluís Llach.
Mai he deixat d´escoltar la seva musica,el trobo molt a faltar,malgrat ja hagin passat 2 anys.
Tot plegat molta pena i un buit molt gran.
Un petó i torna ,si us plau.