Més llaquistes que en Llach

A voltes em dóna la sensació que molts dels seguidors (també val el femení) de Lluís Llach tenen una mena de "síndrome de puresa" que va molt més enllà de la que mai hagi tingut el propi cantautor. No sé si em sabré explicar prou bé. Exigeixen a Llach una mena de compromís sincer, total i absolut, que després ja caldria veure si ells en les seves pròpies vides també compleixen. És el que té ser un referent, un símbol, però trobo que hi ha gent que en fa un gra massa, amb aquesta exigència, fins al punt que a vegades m'he plantejat si gran part del públic de Llach no està format per persones que tenen un punt de radicalisme o de "puresa de raça", que no voldria pas posar en comparació amb moviments sociopolítics que han fet tan de mal i són tan condemnables...

El fet que fa anys que formi part del fòrum del Cafè Antic fa que n'hagi vist de bastants colors en aquest sentit. Per exemple, gent que no estava gens d'acord que Llach fes un duet amb el grup manresà Gossos, perquè aquests havien enregistrat un disc en castellà! És a dir, ja no estem exigint que Llach no canti en castellà, sinó fins i tot que no s'ajunti amb ningú que ho hagi fet!! Uix, caca, caca! això no es toca que contamina!! En el mateix sentit, hi va haver qui es va mostrar del tot en contra de que Llach convidés al seu amic Pedro Guerra a cantar per la diada de l'11 de Setembre de 2001, a Barcelona, en la presentació del "Germanies" a la capital catalana. "És que canta en castellà", deien. Sí, és clar, és el que té haver nascut a les Canàries, i ja m'agradaria a mi que molts més cantants espanyols s'atrevissin a actuar sota un núvol d'estel·lades per la nostra diada, tot demostrant que almenys ens intenten comprendre! Que diferent seria Espanya...

Però darrerament, que s'estan editant discos amb versions de cançons de Llach com a xurros, aquest nou "puritanisme" torna a aparèixer amb força per una altra banda. Per a alguns, les cançons de Llach sembla que no es puguin "tocar", que ningú les pugui agafar i fer-ne noves versions. Tot el contrari del que sempre expressa i diu el mateix Llach, al que li encanta que li "destrossin" les cançons, que les agafin i les tergiverssin (ell mateix ho ha fet amb les seves pròpies composicions al llarg de la seva carrera). Doncs no, molta gent això no ho entén, i frases com "no em penso comprar aquest disc de versions de Llach" o "no m'agrada gens aquest disc que han fet", estan a l'ordre del dia. Sobre gustos tothom que opini el que vulgui, està clar, però es que es diu amb un to com si inclús estiguessin enfadats de que es versioni Llach. Només cal anar al bloc d'un dels activistes de la revista "Enderrock" per veure la tonteria que diu sobre el disc de Manu Guix... No conec cap seguidor de Serrat, per exemple, tan crític amb cap dels molts discos que s'han fet ja amb versions d'aquest, al contrari, els seus seguidors es llancen a comprar-los a les botigues, i per això cada Nadal tenim més i més Serrat... En canvi, el disc "Si véns amb mi", amb versions de Llach, ha estat un fracàs de vendes, en comparació amb el que es podria preveure, perquè els seguidors de Llach són els primers que diuen (no tots, és clar) "no el penso comprar". En comptes d'agrair que es versioni Llach, i així se segueixi parlant d'ell i arribant a nous públics, ens dediquem a criminalitzar-ho. No ens estem passant una mica?