L'observació no és meva, però m'ha agradat molt. El darrer disc de cançons noves publicat per Llach porta per títol Ítaca. Sí, també es titula I. (i punt), però fixeu-vos-hi bé: una "i" i una taca, dóna per resultat Ítaca. O sigui que el cantautor ha volgut jugar amb la doble vessant: per un costat un punt i final d'una cosa que ha estat fent al llarg de molts anys, però per l'altra ell segueix a la recerca de la seva Ítaca. I crec que també ens convida a tots a seguir el viatge, "Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts...". Al cap i a la fi, com deia molt sovint en la presentació d'aquesta cançó, si mai creiem que hem arribat a Ítaca, o és que ens hem equivocat, o bé n'hem de buscar una altra. I això és el que ell ha fet amb aquest disc: potser ha arribat a una Ítaca, però al mateix moment ja té clar que comença un nou camí.Se'ns dubte, una genialitat en la seva darrera portada, i observi's que fins i tot en els lloms es manté el mateix grafisme, aquesta I amb aquesta taca. I com es diu, "si non e vero, e ben trovato".
1 comentari:
No n'hi havia fixat, però realment està molt ben trobat.
Publica un comentari a l'entrada