11 de gener del 2009

La gestió de la composició per part del cantautor

A vegades he pensat en quin percentatge els acompanyaments musicals de les cançons de Llach - com de tants altres cantautors - estan creats per ell mateix, i quina part és obra dels seus músics. És a dir, si Llach agafava i li deia al guitarrista: "tu aquí has de fer do - mi - fa - do - mi - do", o bé els mateixos músics li proposaven melodies, solos, etc.

Suposo que hi va haver una mica de tot, però no ha de ser del tot senzill gestionar un grup de músics i plasmar amb ells la idea que es té. Al cap i a la fi, ja prou feina hi ha en fer les lletres, la composició musical i tot plegat, que a més a més cal pensar en què farà cada instrument i si el músic en qüestió ho trobarà bé o no. Però el problema fonamental jo el veig en el següent: si marques completament el que ha de fer el músic, resulta que ets un petit dictador i no ets gens flexible; en canvi, si li dones molta llibertat i que pugui aportar de la seva banda, et pots trobar amb el cas Rabi.

Què va passar amb Manuel Rabinad, 'Rabi'? Va ser el flautista de Llach durant una pila d'anys (posaria la mà al foc que, després de Laura Almerich, és el músic que va estar més anys amb Llach), i les seves flautes travasseres realment donaven un aire a moltes composicions del de Verges que eren un valor afegit més i un tret distintiu respecte a molts d'altres cantautors. Rabi va arribar a un dels seus moments culminants musicalment amb la coproducció del disc "Porrera". Però la relació entre cantautor i flautista sembla que no devia acabar del tot bé, ja que si no no s'entén que Rabi portés Llach als tribunals. El motiu: considerava o millor dit reclamava que li corresponien cobrar drets d'autor d'algunes cançons de Llach.

És un tema complex, està clar. Sense la base composta per Llach, Rabi no tindria res a "afegir"; però també és cert que sense les aportacions de Rabi potser algunes peces no sonarien igual o no haguessin tingut la mateixa, diguem-ne, elegància. I sembla ser que la resolució judicial va donar la raó a Rabi! O sigui que des d'aquell dia potser sí que Llach poca cosa més va deixar aportar als seus músics...