8 de desembre del 2008

El públic de Llach: el fòrum del Cafè Antic


Una de les grans idees que va tenir Josep M. Vileu, l'autor de la pàgina web oficial de Lluís Llach, va ser la d'obrir un fòrum per tal que els seguidors "internautes" del de Verges es puguessin posar en contacte. Segurament ell devia ser el primer sorprès de la gran resposta que de seguida va tenir l'invent, i la constant arribada de missatges a la llista (com n'hi diuen) ininterrompudament, independentment que Llach estigués més o menys d'actualitat. Fins i tot a vegades un excés de correus electrònics i que feien que sovint algunes persones es donessin de baixa perquè no donaven l'abast...

Suposo que molts dels que llegiu aquest bloc esteu també en el fòrum del Cafè Antic, o hi heu estat algun temps, i per tant no m'extendré gaire més explicant quins temes s'hi han tractat, polèmiques, trobades que s'han organitzat, etc, entre d'altres coses perquè se'n podria fer tot un llibre. Però sí dir que en Vileu quan va obrir aquest espai de debat no s'imaginava pas les conseqüències que tindria per a molts dels que en un moment o altre s'hi van subscriure. Les coneixences entre alguns dels seus habituals contertulis ("lluïstaires") s'han fet molt intenses, i ja n'han sortit diversos aparellaments i d'altres relacions d'amistat ferma. Però independentment de les relacions personals que s'hi hagin pogut establir, col·lectivament mai s'ha perdut la raó de ser del grup, i les cançons i els concerts de Llach sempre són presents i en primera línia dels debats de la llista.

Han estat tantes les històries que ja ha comportat aquest punt de trobada... No conec gaires més fòrums, però dubto que l'ambient que es respira en el del Cafè Antic tingui gaires paral·lelismes.

El que sí m'ha vingut al cap en més d'una ocasió és el preguntar-me si Llach no ha tingut un grup diguem-ne més o menys organitzat i nombrós de seguidors (o fans, si ho voleu dir així, tot i que aquesta paraula sé que no agrada a molta gent) fins que no es va formar el del Cafè Antic. Els "lluïstaires" van començar a trobar-se i a anar a concerts de Llach de manera conjunta cap a finals de l'any 2000. Llach, per tant, ja portava més de tres dècades dalt dels escenaris, i amb un poder de convocatòria extraordinari. Per tant, m'extranyaria molt que des dels 70 fins al 2000 no hi hagués cap mena de grup de gent de diferents punts que el seguís arreu, que l'esperés sempre a l'acabar els concerts per a parlar amb ell, que fes trobades als voltants de Verges... és a dir, més o menys el que han estat fent molts dels membres del Cafè Antic aquests darrers temps, però en unes altres circumstàncies, i molts anys enrera. De ser així, on és ara aquesta gent? Els segueix agradant Llach? Hi ha algú d'entre els "lluïstaires" que això ho sap o en formava part i no ho vol explicar?

Certament, internet ha facilitat molt coses com aquesta, però a mi, repeteixo, em sorprèn que mai hi hagués hagut un grup de seguidors organitzats al voltant de Llach. Caldrà gratar una mica per veure què trobem...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

iep,

et canvio el tema,
jo no hi entenc gaire de música però m'encanta el Llach.
I bé, tinc una amiga que sap tocar el violí... i m'agraderia que em pogués tocar alguna peça d'en Llach.

obviament, el llach és + de piano o guitarra... pero si saps alguna canço que es pugui tocar en violi i quedi bé, t'ho agrairé.

si em dius quina, i m'enllaces una partitura...
sinó alguna fàcil per piano també es pot provar...


agrairia que em responguessis al blog.

moltíssimes gràcies, de veritat.

salut!
gorina.

Miner ha dit...

Hola gorina! A quin blog t'he de respondre, al teu o al meu?? Bé, en tot cas ho faig aquí.
Penso que hi pot haver moltes cançons de Llach que poden quedar fenomenals amb el violí, però per triar-ne una proveu amb "Tendresa". A més a més d'aquell disc, "Nou", va sortir un llibret amb les partitures. Jo no te la puc passar, però m'imagino que en qualsevol botiga de música el pots trobar o encarregar.
Bé, a veure si en feu una gravació i la pengeu a internet!

Miner.

Anònim ha dit...

ei,
moltíssimes gràcies per respondre,

ja buscaré una mica i a veure si ara que s'acosten les vacances ella s'anima a tocar-ho.

una abraçada i t'animo a seguir endavant.

salut!
gorina.

Anònim ha dit...

Per la teva informació el "lluïstaires" encara hi sóm,malgrat que en Lluís sembla que ja té tancat l´assumpte d´artista i ara, el públic que tenia ja no li fa gaire cas com potser així a de ser encar a que ens costi entendre-ho.Però mira,estic molt agaïda a aquesta colla de bojos que com jo ens costa entendre el dia a dia sense tenir la musica de Llach a prop,ens a deixat una empremta massa forta com per deixar-lo anar així com així.Per tant no m´avergoneixo de trobar-me al Priorat o allà on sigui amb un grapat de bona gent que l´unic nexe que tenim és l´obra de Lluís Llach.
Mira, estem així de malats.

Anònim ha dit...

Penso que ni en els origens ni cap a final dels vuitanta-noranta mai va haver un "club de fans" d'en Llach com a tal, potser per les connotacions negatives que l'invent podria tenir als anys 70-80 o 90, malgrat això ell omplia estadis amb 100.000 persones o sigui que "base social" en potència en tenia.
Sens dubte és amb els inicis d'internet quan tot es facilita en aquest sentit i fa que gent de diversos llocs inclús de llocs molt allunyats, sorprenentment, es puguin començar a trobar i sentir el plaer de compartir moments llaquians com els concerts d'en Llach, cròniques, fotografies dels concerts, trobades, viatges, escrits, amors...
Sorgeix així una forta amistat entre un grup més o menys gran, més o menys estable que va a nombrosos concerts, a banda de la gent que ja hi es a la llista que realimenta contínuament el grup que acudeix als concerts. A més, per aquesta llista, és una manera de rebre informació de primera mà del món Llach.
Per a mi és un honor i una satisfacció formar part de tot això des dels orígens i només cal veure com ahir mateix en l'homenatge a Miquel Martí i Pol es repetia per enèssima vegada el retrobament.
Continuem!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.