25 de setembre de 2008

Lluís Llach, alè de revolta


Si no heu llegit mai cap biografia sobre Lluís Llach, no comencéssiu pas per la titulada "Lluís Llach, alè de rovalta". Escrita pel periodista Víctor Mansanet i publicada ara fa deu anys per l'editorial La Màscara, més que una biografia el volum és un tractat sobre els esdeveniments històrics de les darreres dècades del segle XX. Dit d'una altra manera: aprofitant que Llach estava per allà i d'alguns temes en va fer cançons, l'autor s'explaia a gust a fer un llibre d'història.

En aquest sentit, l'històric, el totxo no està malament, està ben documentat i pot servir per a informar a molts que no recorden o no van viure els fets que s'expliquen. El problema és que la biografia de Llach acaba convertint-se en quasi secundària o una excusa, i jo al llegir-lo em vaig trobar amb un llibre que no va complir amb el que jo m'esperava al veure'n la portada, el títol i demés. No hi ha gaire cosa nova sobre els seus inicis que no trobéssim anteriorment en altres biografies del de Verges, la resolució fotogràfica està poc cuidada (totes les fotos en blanc-i-negre i, en general, la lectura es fa poc amena), i per exemple al final de tot que hi ha un capítol titulat "Tal com el veuen", en que diversos (no gaires) personatges parlen de Llach, la poca varietat dels personatges triats és total: o estan en el camp de la música o són escriptors.

Suposo que la idea de l'autor sí que era bona, la de contextualitzar les cançons de Llach, explicar el perquè d'aquella cançó o d'aquell disc en aquell moment. Però, com dic, la història acaba ofegant les vivències de Llach, i a més a més tampoc tantes cançons seves de cada disc estan relacionades amb fets històrics generals concrets, sinó que, com sabem, té moltíssimes cançons d'altres temàtiques, o de lluita i combat però sense necessàriament referir-se a un succés concret.

En definitiva, sempre és bo que vagin apareixent llibres amb Llach com a protagonista, però com deia només començar, si no n'heu llegit mai res no agafeu aquest volum en primer lloc.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tens raó!Jo no l'he pogut acabar.És molt pesat.En canvi,"Lluís Llach,el noi de cal vall' i 'Lluís Llach,sempre més lluny'són molt recomenables.Gràcies un altre cop per aquest bloc sempre tan interessant.
Mercè.