10 de setembre de 2008

Lluís Armstrong



Després de tres anys de retirar-se de l'alta competició, el set vegades guanyador del Tour de França, Lance Armstrong, possiblement el millor ciclista de la història, acaba d'anunciar que tornarà a les grans curses. Ho farà de manera totalment desinteressada, sense guanyar un duro / euro / dòlar, però amb un objectiu molt clar: seguir utilitzant la seva imatge pública, com ja va fer, per a conscienciar a la gent en la lluita contra el càncer, i sobretot demostrar als que el pateixen que hi ha possibilitats de sortir-se'n, i no només això sinó a més a més ser els millors en les seves feines. És probable que no guanyi més tours (té 37 anys i poc o molt ha de notar la falta de ritme de competició), però allà vol estar.

Els amants de la cançó també coneixem un gran contrarellotgista que va anunciar la retirada fa uns quants mesos, que va estar molts anys a dalt de tot, i que era portaveu de moltes causes dels més desafavorits i dels pobles i cultures petites. Potser que s'emmiralli, per una vegada, en un nordamericà. No cal treure un disc cada any, no cal fer un o dos concerts per setmana. Però, per què no seguir competint en un "segon" nivell? Per què no de tant en tant fer una cosa segurament tant antiga com la mateixa Humanitat, com és cantar i fer música? I per què no seguir sent un referent per a aquesta nostra societat que, sovint, em sembla que tota ella pateix una malaltia dolenta? Seria tot un detall que Llach tornés a pedalar i ens arrossegués amb ell per a superar els ports més difícils.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

que els deus t'escoltin!!! (i en LLach també)
dolors

Anònim ha dit...

I tant!Ens calen persones com en Lluís.Una cosa és la carrera professional i l'altra el personatge públic.Podria aparèixer de tant en tant i viure d'una altra manera com fins ara, tal i com ell diu.Esperarem...

Mar.

Anònim ha dit...

Quelle idee! C'est purement SUPER! Felicitations pour ce theme inattendu et pourtant si vrai! Les personnalités comme Lluis sont de plus en plus rares dans le monde, c'est pourquoi on ne doit pas oublier ce qu'ils ont donné a chaqu'un de nous et essayer de rendre cette richesse aux autres, de transmettre... Si seulement Lluis pouvait continuer creer par un moyen ou autre, de laisser encore les traces avec lesquelles on pouvait nourrir ce monde si compliqué,que la nouvelle generation puisse parler de ses talents de genie multiples... MERCI pour cette reflexion, on reste toujours fideles avec vous,
vos amis de Paris, France

Maurette ha dit...

Yo espero que estés cierto! Como una fan tardia, pero fervorosa, espero poder compartir con vosotros algun magnífico momento llachiano en el futuro!
Maurette