En un munt d'entrevistes, Llach ha parlat (o li han preguntat) per la seva etapa escolar i d'infantesa. No és extrany, ja que, si ens hi fixem, és l'única època de la vida de Llach que en podríem dir "no pública", en la que ell era una persona "anònima". Encara no fets els 19 anys ja va començar a pujar dalt dels escenaris i ja no en va baixar fins quasi els 59... Per tant, coneixem bé a què es va dedicar durant 40 anys, sabem què pensa, què ha fet, lògicament conservant la seva vida íntima, però no li ha importat explicar d'altres activitats amb les que ha combinat la música, com el tema dels vins o anar a navegar... Els únics anys en que no va estar sota la mirada de la societat i de les càmeres van ser amb prou feines dues dècades de la seva vida. Mirant-ho així, es pot entendre que hagi expressat la seva voluntat de recuperar un anonimat que quasi mai ha tingut.
I a més a més l'escola que va viure Llach estava ben immersa en la metodologia franquista, i això li serveix per a explicar moltes coses, de l'època, de l'ambient, de l'educació. També ja maneres de ser seves, com que no anava al pati a jugar sinó que es quedava al piano de paret tocant peces. Va estar internat, i després va viure una experiència universitària en la que no se'n va acabar de sortir amb els estudis.
Però per tal com s'expressa està clar que l'escola el va marcar. Un dels temes instrumentals del seu disc "Verges 50" és precisament "L'escola", una simpàtica melodia a la que després va posar lletra (ell i Martí i Pol) per al "Germanies", i que precisament cantaven diverses corals infantils (l'única col·laboració infantil de la seva extensa discografia). Diu que li agrada sortir a la seva terrassa de Porrera i escoltar els nens de l'escola; però al mateix temps, algun cop que li han preguntat sobre el fet de tenir fills, s'ha mostrat molt escèptic. Tot i que en més d'un programa de televisió s'ha fet la broma de que si mai es publica una revista de premsa rosa en català, una de les primeres notícies que hi apareixeran serà "Tot sobre el fill secret de Lluís Llach".
I a més a més l'escola que va viure Llach estava ben immersa en la metodologia franquista, i això li serveix per a explicar moltes coses, de l'època, de l'ambient, de l'educació. També ja maneres de ser seves, com que no anava al pati a jugar sinó que es quedava al piano de paret tocant peces. Va estar internat, i després va viure una experiència universitària en la que no se'n va acabar de sortir amb els estudis.
Però per tal com s'expressa està clar que l'escola el va marcar. Un dels temes instrumentals del seu disc "Verges 50" és precisament "L'escola", una simpàtica melodia a la que després va posar lletra (ell i Martí i Pol) per al "Germanies", i que precisament cantaven diverses corals infantils (l'única col·laboració infantil de la seva extensa discografia). Diu que li agrada sortir a la seva terrassa de Porrera i escoltar els nens de l'escola; però al mateix temps, algun cop que li han preguntat sobre el fet de tenir fills, s'ha mostrat molt escèptic. Tot i que en més d'un programa de televisió s'ha fet la broma de que si mai es publica una revista de premsa rosa en català, una de les primeres notícies que hi apareixeran serà "Tot sobre el fill secret de Lluís Llach".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada