Ahir van emetre per televisió la pel·lícula "El pianista", de Roman Polanski i amb un fenomenal Adrien Brody en el paper principal, i pensava que moltes imatges d'aquell film podrien pertànyer a qualsevol altra guerra. Em venia al cap la cançó "Un himne per no guanyar" (1999), de Lluís Llach, que va editar amb motiu de la guerra de Kósovo, però que, al igual que la pel·lícula, també podria ser una cançó per a qualsevol altra guerra.
I és que totes les guerres són pràcticament iguals, i clavades pel que fa a la seva estupidesa. Llach sempre s'ha mostrat tossudament contrari a qualsevol conflicte bèl·lic, però va ser especialment amb el tema "Un himne per no guanyar" quan va compondre una lletra molt directa a la llaga, a la ferida, com el film de Polanski. Una cançó senzilla (no pas pels acords que conté, però sí en la seva melodia i acompanyament musical, només a piano), però emblemàtica dels darrers anys de la seva carrera artística, i que estic convençut que si l'hagués fet als anys 70 ara seria tan coneguda per al gran públic com ho poden ser per exemple "La Madame" o "El jorn dels miserables".
Probablement aquesta cançó ja la tenia força preparada per al disc "9", del 1998, però la gran similitud i paral·lelismes que té amb el tema que tancava aquell disc "La joia", podrien ser el motiu de que la descartés. Just després del concert d'homentatge al malaurat Carles Sabater es va tancar dos dies als estudis de gravació per a enregistrar els dos temes que havien de formar part del senzill "Kósovo", i que es va vendre a les botigues, si no recordo malament, al preu de 500 pessetes. Tots els diners anaven a parar a ONG's que estaven treballant a la zona del conflicte, però ni així el disc va ser un supervendes; i és que ja se sap que el mercat musical cada vegada es va complicant més, i si no et punxen sovint per les ràdios o et promocionen amb una gran campanya és impossible vendre res. Possiblement per això, només un any després va decidir incloure les dues cançons d'aquell senzill dins el disc "Temps de revoltes", amb la qual cosa es podria dir que tots els que tenim el disc "Kósovo" ens sobra.
En la cançó, Llach, com ja va fer a "Infant de Beirut" i en d'altres peces, posa els infants en primer terme i com a principals perjudicats per les guerres. Crec que els infants no deixen de ser una metàfora sobre els més dèbils, els desprotegits, en definitiva, sobre tots aquells que, sense tenir-ne cap culpa, pagaran el preu de la guerra. La darrera estrofa també es pot llegir amb dobles lectures sobre la immigració, que començava a ser molt present a casa nostra.
És un tema que no ha tocat de manera freqüent en les gires però que sí li ha anat molt bé en esdeveniments concrets, com ara a la Festa de la Diversitat o precisament un concert al palau de Sant Jordi per Kósovo, i que sobretot en l'espectacle "Tranuites" (2007) va prendre una gran força.
Un himne per no guanyar
per no vèncer mai fent la guerra
que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar...
Deixa'm doncs cantar
aquest himne per no guanyar.
Només som si vosaltres sou vida,
sols tenim si podem compartir-la.
Que de res no ens val
la vida en la mort,
la pau en la por...
Deixeu-me així doncs cantar...
Un himne que sigui un prec
pels infants que han de perdonar-nos
i salvar-nos. Per les dones que ens han d'infantar
un futur de pau
un demà on no calgui guanyar.
No som res si no som amb vosaltres,...
que no som si no sou amb nosaltres
Hem d'aprendre l'espai
difícil i fràgil de l nostre conviure
on puguem tots cantar
un himne per no guanyar...
Un himne que sigui un cant
on es mesclin totes les llengües
que ens permeten el so màgic del mot estimar.
Deixa'm doncs cantar
aquest himne per no guanyar.
Diferents en la pell i en la parla,
ens feu rics quan no sou com nosaltres.
Ens donem lo divers
compartim lo distint
i volem l'univers per conviure un destí.
Un himne per dir ben alt:
No ens cal ni volem guanyar...
1 comentari:
Un commentaire tres just avec l'analyse qui nous parle a tous, il y a une raison aussi pourquoi Lluis a mis sur le CD chansons interpretes par le Cor Infantil de l'Orfeo Catala et Conjunt Vocal de l'Institut Jean Lurçat de Perpinya... Meme si la chanson Un himne per no guanyar est place à la fin, (nr.11), elle donne l'impresion d'un point sur la lettre "i" et souligne l'importance de ce theme. Et l'iterpretation de Lluis est adequate meme avec son respiration et la voix basse au debut de chaque vers. Un "bijou" qu'on chante avec lui presque chaque jour, comme si on souhaite que les guerres puissent s'arreter un jour deffinitivement...
Fins aviat,
de Paris
Publica un comentari a l'entrada