El joc d'anar a parar sota les voltes de la plaça

L'any 2003 el Festival Altaveu de Sant Boi celebrava el seu 15è aniversari, i per a la commemoració van decidir muntar un concert titulat "15 altres veus". Varen demanar a 15 cantants catalans d'estils diversos que versionessin algun tema català que els hagués marcat, que els agradés especialment.

Lluís Llach, que sempre ha anat bastant a la seva i interpretant els "encàrrecs" com li ha semblat, va triar una cançó que mai s'havia escoltat en català: un tema de la cantant francesa Barbara de títol juganer i d'execució gens fàcil. El per què va relacionar aquell encàrrec amb aquesta cançó ho vam saber anys més tard: Llach considera a Barbara tot un referent per als Setze Jutges i per a la Cançó Catalana en general, i per a ell els Setze Jutges van ser la gran escola. Per a no triar una cançó concreta d'un "Jutge" determinat, va preferir escollir una de les fonts de la cançó catalana.

Al concert de Sant Boi -tot i que hi havia un públic molt variat també per la varietat d'artistes que s'hi presentaven -, es va acollir molt bé aquest tema.

Però no va ser fins anys més tard, al seu darrer disc, que vam veure publicada aquesta cançó, amb el títol de "Fins quan i per qui", després que durant tota la gira Llach la presentés com a "El joc d'anar a parar sota les voltes de la plaça", un nom molt més bonic, penso jo. Però és que no us ho perdeu: al disc "Verges 2007" el tema apareix amb el nom de "Contra qui, fins quan i per què"! En fi, es digui com es digui, la veritat és que penso que és una de les millors peces del disc, té una gran força i cadascuna de les frases és pura poesia, cada estrofa fa pensar, i molt. Llach demostra que, quan vol, també es concentra cantant una lletra complicada sense entrebancar-se, i al piano també es mostra extraordinari. Als concerts de la darrera gira suposava un punt àlgid, però inexplicablement als concerts de Madrid la va eliminar del repertori.

De nou reclamem des d'aquí a Llach que s'atreveixi a fer tot un disc de versions, encara que sigui sol amb el piano, sobretot si han de tenir la qualitat d'aquesta cançó.