27 de setembre de 2007

9


El disc "9" (1998) és per mi el darrer gran disc d'estudi i de cançons de Llach, l'últim en que cap gran part del disc el compon alguna revisió o reversió de temes anterios, com sí passaria al "Jocs" i al mateix "I."

A "9" hi veig un Llach que musicalment vol acostar-se a l'esperit de "I si canto trist" (1974), Evidentment, doncs, no suposa el treball una evolució o canvi estilístic en sí, com es poden considerar tants altres discos com "Astres" o "Un pont de mar blava", però sí que és un treball fruit d'una maduresa molt marcada a l'hora de fer cançons de tres minuts, envoltat d'un equip de gent de prestigi i solvència contrastada com Jordi Armengol a les guitarres i a la producció, o Nacho Lesko i el malaurat Joan Trayter a pianos i teclats. Així, aconsegueix un disc fresc i amb sonoritat excel·lent, que es podria ben bé encabir dins un pop acústic. "Una finestra al mar" és una delícia, el primer senzill i una de les poques cançons dels darrers anys que va compondre amb guitarra, i no amb piano, a prop d'una finestra que al davant, de mar, res de res. Però "Penyora", la segona cançó, és del disc la que em té el cor robat. Ja havia usat la melodia per a la banda sonora de la sèrie "La forja de un rebelde", però la cançó té molta més força; és l'única del disc que no té una dedicatòria expressa, si bé es pot ben interpretar que és un tema força autobiogràfic i dedicat a la persona de la qual estava en aquells moments pres.

No tot són flors i violes, però, i en aquest bloc sempre intento dir les coses tal i com les penso. Tres cançons les trobo molt fluixes: "Novembre", "Junts" i "L'Estanislau anant a palau". M'agrada, en canvi, la força i originalitat d'estil i lletra de "Véns", la tendresa de "Tendresa", que segurament ha passat a ser la cançó més coneguda del disc, i la manera d'acabar el disc, amb la bonica "La joia". "Un cinema paradís, si us plau" és veïna de carrer amb "Véns", per l'originalitat i la manera d'interpretar-les.

La portada del disc és força divertida, però l'interior es podria haver cuidat una mica més. Pel que fa al títol, ja entenc que costa de posar un nom a un disc amb cançons tan diverses, però potser s'hi podria haver "matat" una mica més. Tot i que crea un joc subtil amb l'anterior treball, "Nu" (1997), perquè només afegeix al títol una lletra i, en ambdos casos, el grafisme de les lletres fa que el nom es pugui llegir de la mateixa manera girant el disc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Penyora és una canço d'amor preciosa, a mi també em té el cor robat, i quan la cantava se'l veia tan enamorat...
dolors

Anònim ha dit...

Bonsoir Miner,
quelques mots au sujet de l'article; D'accord avec l'analyse,les trois chansons cites; Novembre,Junts et l'Estanislau...ne nous donnent la meme impression forte que le rest de l'album (si on a bien compris en catalan tout le texte),mais autant plus on peut "gouter" avec grand plaisir Penyora,qu'on trouve egalement sur le DVD avec les autres 21 chansons,dont Esquizoclub,Fabia, adorable morceau Un no se que,Que tinguem sort et suivantes...Ce qui est bien que le CD "9" commence et ouvre l'atmosphere avec la chanson Una finestra al mar et sur la 3-e place on trouve "Un cinema paradis,si us plau" comme si les cineastes en France s'inspiraient par ce titre (film avec Ph.Noiret, aujourd'hui deja regrete acteur,qui a decede pas si longtemps de cela).
Grand merci pour une nouvelle enquete,c'est toujours interesant a savoir ce qui se passe dans le pays Catalan, ici,comme on a deja ecrit avant, malheureusement, pas de trace, nul part, de nouveau CD La Revolta Permanent, donc on reste a Paris "EN REVOLTA PERMANENT" contre ceux, qui ne comprenent pas toujours ce que veut dire une bonne, belle chanson, une lute d'une vie entiere et un artiste UNIQUE...
Petons i sort
de Paris
;o)

Tirant ha dit...

Hola:

Coincideixo en gran part en l´analisi que fas de "Nou". Jo també considero que és un treball força atractiu.
Sempre recordaré la primera vegada que vaig escoltar "Tendresa", en uns auriculars de l´FNAC i em va caure una llagrimeta. Una seyora m´observaba molt extranyada...coses que pasen. I penyores que ens envolten.

Tirant

Miner ha dit...

Benvolguts, gràcies pels comentaris. A mi la cançó "Junts" encara em va decepcionar més pel fet que la melodia l'havia interpretada molts anys abans al programa "Un tomb per la vida", quan encara l'estava fent, i pintava molt bé. Però al final, els arranjaments que hi va posar i fins i tot la lletra, no em van fer gens el pes. Fins aviat.

Miner.