Malgrat la seva popularitat i ser un personatge amb tics força característics, durant més de mitja carrera artística ningú mai va imitar Llach. També és cert que tampoc hi havia tants programes a la televisió i a la ràdio com hi ha avui en dia, i els que hi havia pràcticament només es fixaven en els polítics: González, Guerra, Fraga, Pujol...
Va ser ja a finals dels anys 80 quan Alfons Arús, inventor segons ell mateix de la teleescombraria, va fer sortir esporàdicament una imitació de Llach. L'esquetx que més recordo és quan un dia estaven els personatges del programa esperant l'actuació de la brasilera Xuxa, aleshores molt de moda, però en canvi els va aparèixer Lluís Llach, per a desesper de tots. La confusió havia vingut per la pronúncia andalusa del nom, Xu Xa.
Al programa "Tot per l'audiència", de Xavier Sardà, les imitacions de Llach van començar a prendre un cert relleu de la mà d'Oriol Grau. En el programa organitzaven unes tertúlies amb "famosos" moderades per Sardà i els imitadors simplement es disfressaven amb una careta (a la foto). Grau va començar a treure-li suc com no havia fet fins aleshores ningú al personatge d'en Llach, i un dia fins i tot va sortir amb una gallina que va posar damunt la taula. El Llach de debò va anar al programa a imitar-se a ell mateix, es va amagar darrera una careta i va començar a cantar una cançó d'en Serrat, fent, doncs, que l'imitador fos "més bo" que l'original. Per cert, els altres dos imitadors de personatges eren Toni Clapés i Andreu Buenafuente.
La bona relació entre Llach i Grau va seguir al "Sense títol" i a "La cosa nostra". Tot i que no eren programes amb moltes imitacions, sovint Grau imitava Llach, i al darrer concert a Barcelona de la gira del "Nu" se li va presentar dalt l'escenari mentre interpretava el "Que tinguem sort", i el van fer a duet.
També ha interpretat sovint Llach Pep Plaza, no tan conegut perquè no ha sortit gaire en programes de prime time , però sí que va fent el seu camí a ràdio i televisió. La veritat és que les seves imitacions molts les consideren excessives i passades de voltes, però bé, que cadascú jutgi.
Però qui ara és "l'imitador oficial" de Llach és sens dubte Manel Lucas, al programa "Polònia". Lucas ha sabut aprofitar molt bé el camí marcat per Grau, els tics i tacs que aquest li va saber trobar, i els ha explotat al màxim. No és que sigui un imitador fenomenal, però l'èxit del programa i els bons guions han fet que hagi estat molt reconegut.
Ja se sap, els anys passen molt de pressa i la memòria és dèbil. Grau va deixar d'imitar Llach i en canvi ara és Lucas qui té tots els favors, i se'l va poder veure molt ben situat al darrer concert de Llach a Verges. A Oriol Grau, segurament, no se'l va ni convidar.
Va ser ja a finals dels anys 80 quan Alfons Arús, inventor segons ell mateix de la teleescombraria, va fer sortir esporàdicament una imitació de Llach. L'esquetx que més recordo és quan un dia estaven els personatges del programa esperant l'actuació de la brasilera Xuxa, aleshores molt de moda, però en canvi els va aparèixer Lluís Llach, per a desesper de tots. La confusió havia vingut per la pronúncia andalusa del nom, Xu Xa.
Al programa "Tot per l'audiència", de Xavier Sardà, les imitacions de Llach van començar a prendre un cert relleu de la mà d'Oriol Grau. En el programa organitzaven unes tertúlies amb "famosos" moderades per Sardà i els imitadors simplement es disfressaven amb una careta (a la foto). Grau va començar a treure-li suc com no havia fet fins aleshores ningú al personatge d'en Llach, i un dia fins i tot va sortir amb una gallina que va posar damunt la taula. El Llach de debò va anar al programa a imitar-se a ell mateix, es va amagar darrera una careta i va començar a cantar una cançó d'en Serrat, fent, doncs, que l'imitador fos "més bo" que l'original. Per cert, els altres dos imitadors de personatges eren Toni Clapés i Andreu Buenafuente.
La bona relació entre Llach i Grau va seguir al "Sense títol" i a "La cosa nostra". Tot i que no eren programes amb moltes imitacions, sovint Grau imitava Llach, i al darrer concert a Barcelona de la gira del "Nu" se li va presentar dalt l'escenari mentre interpretava el "Que tinguem sort", i el van fer a duet.
També ha interpretat sovint Llach Pep Plaza, no tan conegut perquè no ha sortit gaire en programes de prime time , però sí que va fent el seu camí a ràdio i televisió. La veritat és que les seves imitacions molts les consideren excessives i passades de voltes, però bé, que cadascú jutgi.
Però qui ara és "l'imitador oficial" de Llach és sens dubte Manel Lucas, al programa "Polònia". Lucas ha sabut aprofitar molt bé el camí marcat per Grau, els tics i tacs que aquest li va saber trobar, i els ha explotat al màxim. No és que sigui un imitador fenomenal, però l'èxit del programa i els bons guions han fet que hagi estat molt reconegut.
Ja se sap, els anys passen molt de pressa i la memòria és dèbil. Grau va deixar d'imitar Llach i en canvi ara és Lucas qui té tots els favors, i se'l va poder veure molt ben situat al darrer concert de Llach a Verges. A Oriol Grau, segurament, no se'l va ni convidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada