Dilluns 10 de setembre s'emetia per TV3 el resum-documental del darrer concert de Lluís Llach. El dimarts 11 se suposava que es posava a la venda el doble DVD amb el film "Llach, la revolta permanent" i l'enregistrament de l'espectacle "Tranuites"; dic "se suposava" perquè evidentment és una data que simbòlicament queda molt bé però totalment falsa perquè a Catalunya és festiu i per tant les botigues estan tancades, mentre que a fora de Catalunya tampoc encara no hi va arribar. El dijous 13 dedicaven els darrers minuts del programa "Polònia" a un enllaç de cançons llaquianes. I el cap de setmana arribaven a les botigues el primer número de la col·lecció sobre en Llach que ofereix La Vanguardia, i també el primer de la col·lecció sobre la Nova Cançó de l'Avui, amb el tema de Lluís Llach "Abril 74".
Possiblement no tindrem ja mai més una setmana com aquesta. El més important d'en Llach que havia de sortir a la venda ja ha sortit, i és el que més us recomano que no us deixeu perdre de tot el que he esmentat. Em refereixo al doble DVD, i sobretot la part del "Tranuites": una delícia. Però a més a més amb un munt d'extres que semblen recollir ja moltes coses que, de no ser així, podien haver anat sortint ara una cosa un any, ara una cosa un altre... Més val així, ben recopil·lat i ben presentat. En parlarem més endavant.
En tot cas, m'agradaria molt saber si tots aquests productes realment serveixen perquè més gent es vagi acostant a l'obra artística de Llach, o sempre acabem essent els mateixos els que anem adquirint tot allò que va sortint d'ell. I és que per a un sector molt ampli de gent, ja els hi pots posar davant dels nassos una obra monumental com el "Verges 50", o un espectacle fenomenal com el "Tranuites", que com que "és en Llach" i en tenen ple de prejudicis, no hi ha manera que hi entrin. Però en fi, això ja ho vam mig parlar un altre dia. Els que en sabem gaudir, doncs a gaudir-ne al màxim!
7 comentaris:
Entenc que l'obra més important del Llach és el disc Somniem; allà tinc la mà (el tacte), allà tinc el cor (l'oïda i la vista) i la meva veritat (l'olfacte i el gust)! I, així, m'arrisco a desconèixer tota escena posterior per enlluernadora que vulgui ser.
Potser algú arribarà, algun dia, amb un disc d'irrupció exigent que no pas de relativitats mediocres i em farà descobrir amb tots els meu cinc sentits el sisè sentit que encara cerco tossudament. El Llach, al meu pobre entendre, es va quedar al disc "Somniem".
Sí,noi,quina setmana! Els llaquians no ens ho creiem.N'espero molt més(directes a la llarga).
Una abraçada.
Primer de tot moltes felicitat pel bloc, el llegeixo tot sovint. I en segon lloc pel que dius del DVD se suposa que ja el tens i l'has vist, cosa que jo no puc dir. Desde el mateix 12-09 que l'he buscat, ja pensava que encara no s'havia distribuit, però veig que sí. A les cases de discos que jo he anat no en saben res, clar que jo visc a comarques (de Girona) i no tinc accès a gaires llocs... però també ho he mirat per internet i malgrat que sí el trobo, veig que tampoc està en stock, que s'ha d'encomanar... total em pots dir a on l'he de buscar? Moltes gràcies.
Benvolgut,
Està clar que la distribució del DVD és un desastre, i la promoció inexistent, i això malauradament no és nou en un producte que té a veure amb en Llach... Suposo que temps al temps. Sé que també ho pots buscar en quioscos i llibreries, ja que el venen amb un cartró d'aquests grossos com si fos un col·leccionable dels que surten al setembre... Però ja et dic, suposo que en poc temps es podrà trobar a tots els llocs habituals.
Miner,
Moltes gràcies per la teva ajuda, després d'un parell de quioscos on no tenien ni idea de què els parlava, a la tercera va la vençuda i l'he trobat en un ciber on també tènen premsa, el fet de saber que es venia tipus col.leccionable ha estat decisiu.
Ja tinc feina per avui...
lluis és el meu germà , som catalans abans de tot , visca lluis llach.
www.marc-sabates.com
barcelona
republica catalana "lluis companys".francesc macia .
Et vas que dar al disc somniem???...llastima, t´has perdut la millor part...però té remei.
Publica un comentari a l'entrada