Potser pel seu afany constant de fer les cançons el més universals possibles, o que tothom se les pugui fer seves, o potser perquè sempre s'ha mostrat molt gelós de la seva intimitat, el cas és que, de les moltes lletres de Lluís Llach, més aviat a poques hi trobem algun nom propi. Podria semblar el contrari, ja que algunes peces seves de les més conegudes, com "L'estaca" o "El bandoler", tenen protagonistes amb noms, com són l'avi Siset i en Joan Serra, respectivament. També una altra cançó molt famosa dels seus inicis, "Irene", porta un nom propi, si bé després aquest nom no apareix en cap moment de la cançó. Com passaria molts anys més tard, amb un tema titulat "Fabià", però que després no surt citat. Un cas ben diferent del de "Laura", aquesta sí citada en la cançó diverses vegades, i també a "Roses blanques".
Trobem altres noms de dona: la vella Winnie, en el tema que porta el mateix títol; Maria, a la cançó "Nin non", dedicada a la seva mare; o Pilar, a les acaballes del disc "Porrera".
Molt llunyanes queden aquelles cançons titulades "En Quítero", o "Damunt d'una terra", amb un tal Maurici com a protagonista. Més endavant va "fer servir" personatges prou coneguts per tothom: Allende ("Amor que m'ets amic"), Charlot (l'únic, junt amb Laura, que apareix en dues cançons, a "Bambolines" i a "Un cinema paradís, si us plau"), o Reagan i Andròpov ("Fills d'Hiroshima"). Però l'autèntic número 1 en aquest camp és el tema "Esquizoclub": hi apareixen Sting, Verdi, Tracy Chapman, Tom Waits, el seu músic Rabi, i uns personatges més anònims, la Roser i en Ferrusol. Amb permís de "Un cinema paradís, si us plau": Laurel, Paulette Godard, Grouxo, i el ja comentat Charlot. Aquestes dues cançons són autèntiques galeries de personatges, junt amb dues més: "Una finestra al mar", en que hi surten l'Antònia, en Samir, en Ianis, i la Nena (Venetsanou), i "L'Estanislau anant a palau", amb Ramon, Miquel, Josep i Estanis.
He trobat dues vegades en que se cita a ell mateix pel seu nom: a "La mula sàvia", quan diu "Lluís cal fotre el camp", i a "Vell és tan bell", "Hola Lluís, com estàs?". En Sergi de "Al Cafè Antic", l'Eudald de "Ens veiem a Folegandros", o en Joan de "La mula sàvia", són noms de persones desconegudes per a la majoria del seu públic, però properes a ell. En canvi, en Ponza de "Et deixo un pont de mar blava" i "Ulisses", i la Verge d'Ocaña de "Un cor a Barcelona" ja formen part d'una altra esfera.
8 comentaris:
Hola de Paris,
c'est super, ou on peut trouver encore et toujours les themes pour les articles, quel sujet interesant, on voit que l'art de Lluis peut proposer les idees infinies. A qui maintenant d'ecrire une chanson avec le texte parlant de lui? Ca existe deja? Mais on a l'impression qu'il ne va peut etre pas l'apprecier beaucoup, qui sait, quand on connait sa modestie. Il sera toujours preferable de l'entendre de nouveau, de le voir en action, car il n'y a pas beaucoup de gens dans ce monde qui peuvent bouger des milliers et des milliers de personnes, de les faire venir au concert, qu'ils puissent chanter unisono avec l'auteur et compositeur en meme temps, parfois ne parlant pas le catalan, mais comprenant tout ce qu'il souhaite transmettre aux autres.
Fins aviat,
votre familia llachiana franceza
;o)
Ai!!! En Pere Botero! Com em puc haver deixat en Pere Botero de la cançó "Terra". Amb el que m'agrada a mi aquesta cançó!
Hola Miner:
Encara que no es un nom propi la cancó "Tata" porta en el seu títol l´apelatiu d´una persona molt propera a LLuís, ja desapareguda i a la que va dedicar aquesta cancó
Ocaña era un personatge que voltava pel gòtic i que vivia la Plaça reial
IRENE.
"No, no he volgut pintar ni els teus cabells llargs ni les teves mans..."
Per cert! OCAÑA. era un pintor, li deien la VIRGEN DE LA RAMBLAS, s'aquí el comentari de la cançó. se'n va fer una peli.
Hola a tothom i gràcies pels comentaris. Per al comentari anterior, el tema de "Irene" ja ho comento a l'article. Pel que fa a la Verge d'Ocaña, sabia qui era Ocaña però ignorava això de la Virgen de las Ramblas, o sigui que gràcies per la informació!
En Joan i la Maria a "La Lira"
Sí noia! Aquests sí que me'ls he ben deixat! Deu ser perquè la cançó no m'agrada gaire...
Fins aviat.
Miner.
Publica un comentari a l'entrada