22 d’octubre de 2007

Lluitadors


Ahir al Palau de Sant Jordi, se'm va fer de nou present la teoria de que, gràcies a uns quants, a uns pocs, s'han aconseguit els avenços i els guanys que s'han aconseguit. Els que érem ahir al Sant Jordi no som ni millors ni pitjors que els que no hi eren, però sí que vam decidir dedicar part del nostre temps a fer visible el que crec que és una reivindicació molt justa i que clama al cel. Mentrestant, centenars de milers de compatriotes preferien quedar-se escarxofats al sofà de casa, mirant com quatre milionaris gastaven benzina i neumàtics, cap d'aquests, per cert, català.

Déu n'hi do la gent que hi havia al Sant Jordi, però, què voleu que us digui, quan veig que un acte com el d'ahir, no només pel que reivindicava sinó també per la presència de primeres espases de la cançó catalana, no provoca cues quilomètriques per assistir-hi i revenda d'entrades, a mi el meu país em provoca certa tristesa.

Però tornem al principi. Quan per fi tornin tots els papers, molts dels que ahir no van fer el mínim esforç per estar al Sant Jordi també se n'alegraran. Però hauran de saber que això no ha estat un acte diví del cel, sinó que hi ha gent i entitats lluitant de fa anys perquè això sigui així i es restitueixi aquesta injustícia.

A les darreries del franquisme, molts es van jugar el físic i moltes altres coses per a fer visible que hi havia gent que volia una democràcia, que hi havia una oposició al règim, i que lluitava per a canviar les coses. Gràcies a aquests, que en el seu moment la "gent bé" els devia titllar de radicals, peluts, vàndals i aneu a saber quants adjectius més, gràcies a aquests, deia, molts dels que no van moure mai el cul del sofà avui en dia gaudeixen de la democràcia.

Llach, des de la seva professió, també va lluitar, i molt, i també va col·laborar amb la seva lluita a establir una democràcia. Per això, molts que diuen pestes de les cançons de Llach, a molts que no els agrada, molts que el critiquen, no ho saben però en el fons també li estan profundament agraïts pel seu cant. I, per cert, ahir se'l va trobar a faltar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Cert!Ahir se'l va trobar a faltar.Suposo que encara és massa d'hora per a què aparegui en aquesta mena d'actes...
Mercè.

Anònim ha dit...

Miner tu escrius això :

"[...]mirant com quatre milionaris gastaven benzina i neumàtics, cap d'aquests, per cert, català[...].

I jo escric això:

En aquest circ rodant hi ha força catalans que hi estan guanyant les garrofes: quant a pilots hi ha en Marc Gené (de l'escuderia Ferrari) i en Martinez de la Rosa (de MacLaren)
Pel que fa a la resta de personal, hi ha enginyers, mecànics i personal auxiliar catalans.
Això quant al personal directe. Perquè després
has d'afegir-hi tots els locutors, periodistes,reporters gràfics, personal tècnic auxiliar, etc.
I finalment afegir els que en viuen de les activitats de la Fórmula 1 quan passa per
Montmeló.

Sí, vaig escollir quedar-me escarxofada al sofà! Em pots titllar del que més et plagui.
Però no diguis mentides; és lleig i no fa per un lluitador!

nosa.

Miner ha dit...

On veus la mentida? Els milionaris que gastaven benzina, els que veu tothom i els que realment són milionaris, cap d'ells era català.
Espero que hagis entès més coses de l'article, i en tot cas ja em diràs si ets de les que esperes que els papers tornin i, si és així, què has fet per a que tornin. Fes el que vulguis amb el teu temps lliure, però després no t'intentis justificar que mires la F1 perquè és un circ fantàstic i que molta gent s'hi guanya la vida... Per aquesta regla també podem justificar tota la construcció i especulació a la costa, perquè molta gent s'hi guanya la vida, o la construcció i venda d'armament, o les màfies fins i tot... En fi, no segueixo, que m'encenc, i en especial la F1 trobo que és de les coses més horribles que hi ha. Apa, salut.

Miner.

Anònim ha dit...

1.- La mentida la veig en que deies que no hi ha catalans a la fórmula 1 gastant benzina, i t'he donat noms de professionals que en gasten fins i tot molta més que els caps de colla.

2.- No vull que tornin els papaers, només, per legalitat; no em satisfà ni em basta la legitimitat.


3.- Gràcies! Però no sabia que necessitava el teu permís, per fer allò que més em plau durant el meu temps lliure.


4. I vols dir que el meu després
ha de ser una advertència teva?
Escolta: no em justifico i ni em deixo de justificar, i tampoc no aplaudeixo el teu escrit que el trobo de satisfacció mesquina
(mesquí no vol dir petit, sinó que vol dir mancat d'obertura).

5.-Em dius també que justifico tota l'especulació i construccció de la costa? I, tot això, per rebatre't que diguis que no hi ha catalans a la fórmula 1? ???


6.-M'imagino que també deus encendre't amb el que es gasten en els viatges a l'espai...
Compte amb el foc, que qualsevol dia pot fastiguejar-te, per infal.lible que et creguis!

nosa.

Miner ha dit...

A veure, noia, que et veig molt esverada:

- en primer lloc, gràcies per desitjar que un dia em cremi; una mica de bronzo no m'aniria malament.

- en segon lloc, per si l'article no queda prou clar, el torno a explicar. Simplement ve a dir una cosa que ja ha estat moltes vegades dita per molts: que la història evoluciona i "millora" gràcies a que hi ha gent que se la juga, que lluita, que diu les coses pel seu nom... I que gràcies a aquests, molts d'altres que mai van moure el cul del sofà actualment gaudeixen del mateix "benestar" que el que en el seu moment se la va jugar. I això aquí i a la Xina Popular.

- uso l'excusa de que aquest diumenge hi havia un concert reivindicatiu per explicar això, i que a més coincidia en horari amb un espectacle televisat anunciat fins a l'extenuació, i que, com m'imaginava, mentre que al Sant Jordi hi havia 12.000 persones, centenars de milers preferien quedar-se a casa a mirar com gastaven benzina. Aquí podria haver entrat en el tema - però ja m'hauria enrotllat massa - de com els mitjans de comunicació ens "guien" cap al que és important i el que no, com anem tots com ramats d'ovelles mirant el que ens diuen que hem de mirar... Mira, em reboten aquestes coses, què hi farem.

- tot l'article desemboca en dir que en Llach - que és el tema d'aquest bloc - se la va jugar en el seu moment, va remoure consciències, etc. No pas jo, pobre de mi.

- Mancat d'obertura? Noia, quines expressions més complicades; digues "tancat" i ja està. Doncs moltes gràcies de nou per l'insult.

Apa, una abraçada.

Miner.