El cantautor Joan Isaac va voler obrir una polèmica del tot absurda amb Lluís Llach perquè la seva cançó "A Margalida" no va ser inclosa al film "Salvador". Com segurament sabeu, Llach va ser l'encarregat de la banda sonora d'aquesta pel·lícula, i la cançó "A Margalida" està dirigida a "l'amant eterne" de Salvador Puig Antich, l'anarquista assassinat al garrot vil a finals del franquisme. El tema va tenir un cert ressò a nivell popular, i és el més conegut d'Isaac.
La polèmica és absurda perquè, que aquesta cançó tracti del procés a Salvador Puig Antich, no obliga a posar-la en qualsevol película que es faci sobre aquest. Us imagineu que a qualsevol film sobre la guerra del Vietnam hi hagin d'incloure totes les cançons que s'han compost amb motiu d'aquella guerra??? I a més a més, com molt bé va declarar Llach, la figura de la Margalida a la película de Manuel Huerga és molt i molt secundària (tot i que amb moments de gran intensitat, gràcies a la fenomenal Íngrid Rubio).
Dic que la polèmica és absurda perquè en la película, en tot moment, les cançons que hi apareixen són peces que els protagonistes podrien haver escoltat en els anys en que s'emmarca el film, i fins i tot en algunes escenes les estan realment escoltant. L'excepció és, lògicament, la part musical creada expressament per a la película, la música dramàtica composta per Llach. Per tant, una mica extrany que els protagonistes haguessin escoltat "A Margalida", ja que aquesta va ser feta, és clar, després de l'assassinat de Puig Antich; no, amic Isaac? L'únic moment en que hagués pogut aparèixer "A Margalida" hagués estat en els crèdits, però home, lògicament Llach hi va voler posar la seva cançó "I si canto trist", faltaria més.
Isaac va arribar a la demagògia de declarar que "tampoc Llach entendria que es fes una película sobre el final de la dictadura o la transició i no s'hi posés "L'estaca"". Doncs home, sembla que el noi encara no ha entès la diferència entre ficció i documental: "Salvador" és una ficció, i se n'han fet moltíssimes de ficcions ambientades a finals de la dictadura franquista i no s'hi ha inclòs "L'estaca" ni moltes altres cançons del moment. Una altra cosa seria un documental sobre aquells anys i en que la música del moment fos molt rellevant, i aleshores sí que seria important que s'hi inclogués "L'estaca".
En fi, que no tinc res en contra de Joan Isaac, però em sembla que en aquest tema va pixar molt i molt fora de test. Aquí va la lletra de "A Margalida", una cançó preciosa:
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.
I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.
I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.
4 comentaris:
Però "amic" Miner, també és una mica estrany que en Pau Riba surti a la pel.lícula cantant com és
ara (entrat en anys) i no com era llavors. No et sembla?
I si això ho he de passar per alt, tu, el Huerga i qui sigui,
també podeu passar per alt que la cançó "A Margalida" fou escrita després de la mort d'en Salvador!
Durant tota la pel.lícula em brollaven les preguntes:
a.-Com és que, per no sentir, no sento ni la melodia de la cançó
"A Margalida"?
b.-Qui, coi, l'ha volgut matar absurdament?
Benvolgut,
Gràcies per seguir aquest bloc i deixar la teva opinió. Jo ja he dit el que en penso del tema en qüestió: per a mi posar aquesta cançó no hagués tingut sentit. I no crec que sempre s'hagi de pensar malament i dir: "qui l'ha volgut matar!" El cas d'en Pau Riba, ell surt interpretant una cançó d'aquell temps i que molt bé els personatges podrien haver escoltat, i aprofitant que segueix en actiu doncs es va jugar amb el surrealisme d'aquest cantant per a fer un joc entre ficció i realitat, present i passat. Bé, és com jo ho penso.
Gràcies i fins aviat.
Miner.
I si pel teu ídol hagués tingut sentit, no estalviar-se
la cançó? Què diries, aleshores, de quina idea
series el defensor o la defensora: de la teva o de
la seva?
Saps que les idees també poden matar? T'ho dic
perquè a vegades salven...! Però les idees mai no són
com l'AMOR, que sempre salva.
I que jo digui, comptades vegades o no:
"qui l'ha volgut matar!", no vol dir que sempre
pensi malament. I tampoc vol dir que tu coneguis el
meu pensament, no et sembla? Perquè si fos així, si
tu coneguessis el meu pensament, encara em faries
pensar que el vols matar, punyeta! I, tu, això, no ho deus
voler de cap manera, oi?
Gràcies per llegir-me...
maleïts els qui van fer això al Salvador... n'hi ha que encara són vius... (colla de malfactors)
De la peli vull destacar lo bé que va deixar en Huerga a l'Irurre, l'insult que sembla que va propinar al dictador abans de l'execució, allò no s'ho creu ni ell!
Publica un comentari a l'entrada