Per primera vegada en els darrers 40 anys, Lluís Llach pot celebrar el seu aniversari sense pensar que aquell mateix vespre o l'endemà ha d'estar bé per a un concert, o que ha d'enllestir unes lletres, o que s'ha de tancar d'aquí a pocs dies en un estudi de gravació... Inquiet com és, de segur que de projectes no n'hi falten i que de coses pel cap no n'hi paren de voltar, però sens dubte aquest aniversari deu estar essent molt especial i molt diferent de tots els que havia viscut durant... quasi tota la seva vida.
En fa 59, un "vell jove", com ell mateix es defineix, i ens podia encara haver donat moltes nits de màgia dalt dels escenaris; però també és cert que ho donava tot, i tant, amb concerts que difícilment duraven menys de dues hores, triant cançons sempre difícils i esgotadores de cantar... que de ben segur no ho hagués sabut fer d'altra manera, i tard o d'hora havia d'arribar l'adéu, com així va ser.
Bé, no ens posem nostàlgics, i des d'aquí desitjar-li per molts anys!
3 comentaris:
Em sumo a la felicitació a en Lluís el dia del seu 59è. aniversari.
Li desitjo que la vida li doni un camí ben llarg i em quedo amb l'esperança de tornar-lo a veure actuar en directe, encara que sigui en un petit escenari acompanyat només d'un piano.
Miner: per què tots els que sou seguidors i/o fans del sr. Llach, parleu com ell, vestiu com ell i opineu per ell?
Ho pregunto perquè no entenc que no tingueu un llenguatge propi, o una manera pròpia d'anar vestits
i de ser?
Miner: he llegit que t'agrada la poesia de Màrius Torres,
si és així, per què no fas un blog que parli de la seva poesia? Saps, jo sé molt poca cosa d'aquest poeta i m'agradaria comprendre alguns poemes que m'agraden molt.
El poema, "Cançó a Mahalta", no l'imaginava
com ho fas tu. I tampoc com el vídeoclip del Lluís Danés.
Jo l'imagino com una aroma
que et segueix del matí a la nit.
Que encara que passin els anys
el recordes de la mateixa manera;
et desperta sempre amb un bes!
Però no el centro, especialment,
en el vessant sexual. Tampoc en
les repressions...
Potser estic molt equivocada,
però, a risc d'estar-ho, dic que
el poema parla de l'amor que sent
per la seva terra; en ell hi descriu
tota la seva olor, i ho fa de la manera
més tendra i més dolça que ho pot fer
un home que estima i que és capaç
de descriure amb la mirada
l'olor densa que fa la seva terra empresonada.
I encara que el poema no dugui cap
interrogant, el poeta li fa una pregunta
on la resposta desemboca a la mar.
Chers amis,
malheureusement nous ne parlons pas votre langue magnifique,mais on peut comprendre beaucoup,presque tout.Il y a un etre cher qui nous unit tous, c'est Lluis, qu'on aime profondement pour ce qu'il fait, ce qu'il a fait et certainement va faire. On avait la chance de le rencontrer a plusieurs reprises personnellement et on reste toujours avec lui et vous, qui ont l'intention faire vivre son talent et l'art. MERCI, GRAND MERCI a LUI et a VOUS pour tout! Admirateurs de France.
Publica un comentari a l'entrada