9 de maig de 2007

Interiors


Quan els discos eren LPs, hi havia molt més espai que ara amb els CDs per a treballar-se uns interiors ben bonics. I hi ha multitud d'exemples en la història de la música. Lluís Llach, al meu entendre, mai va cuidar excessivament els interiors dels seus discos, i la majoria són força "simplons", amb les lletres de les cançons i alguna que altra fotografia.

Però hi ha dues petites joies en la seva discografia, i que només per això val la pena conservar el vinil encara que ens comprem el disc compacte: els discos El meu amic el mar (1978), i Verges 50 (1980).

El meu amic el mar es presenta en forma de llibret amb fotografies de Toni Catany i Francesc Guitart, totes al voltant del mar, amb els seus reflexos de llums, algun ocell, persones banyant-se, barques, i sobretot onades.

El Verges 50 m'encantava mirar-lo de petit, tot anant-li donant voltes ja que, a l'obrir el disc, s'hi troba una mena de plànol tridimensional del poble amb els personatges i els espais que descriuen les músiques i les lletres del disc. Francesc Espluga n'és l'autor.

Però el més important de tot és que en tots dos casos els interiors serveixen de complement perfecte al més important del disc, les cançons. Mentre avança l'agulla, mirar aquestes fotografies o els dibuixos del Verges 50 t'endinsa encara més en l'obra, és un tot.

1 comentari:

Anton ha dit...

Hi ha un altre disc molt cuidat que és la primera edició de l'Ara i aquí, que anava amb un llibret interior del tipus "El meu amic el mar". De vegades es troba a les botigues de segona mà. Val molt la pena.

Ton