20 de maig de 2007

La mort

Llach no ha defugit de parlar de la mort en la seva obra, però podríem distingir que ho ha fet des de tres vessants molt diferents:
- la pròpia mort
- la mort de gent molt propera
- la mort de gent anònima

Voldria ara només comentar el primer punt, la “pròpia mort”. Certament ha tingut sempre molt clar que la mort forma part de la vida, i potser per això un dels versos més contundents que li dedica es troba a la cançó que precisament es titula Vida:

Si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Fa poc li vaig sentir dir en una entrevista que, quan ha parlat de la mort, sempre ho ha fet en positiu. Jo més aviat diria que deixa molt clar que la rebutja i que s’estima molt la vida, com es veu en els versos a dalt escrits, o en aquests altres de I si canto trist:

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record...

O dit totalment en positiu, quin millor exemple que els versos que enceten la cançó A força de nits:

A força de nits
m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent
la millor amiga,
a cop de veritats,
a cop de mentides,
un poc em fa mal,
un poc em fascina.

En aquests casos és així, però hi veig una excepció molt gran en la que, per mi, és una de les seves cançons més empatxoses i tristes, tot un testament. No és que aquí digui que l’estima, ni molt menys, però sí que parla de la mort amb tota la seva crueltat i considerant-la del tot inevitable, amb un to diferent de les anteriors cançons. Parlem de Quan l’onada em durà a la platja dels morts:

Quan l’onada em durà / a la platja dels morts
serà l’hora potser, / de fer l’últim repàs
al grapat de records / que els sentits han robat
a cada un dels instants / que ha durat el camí.
Diré adéu a la plana / que em va veure infant
i a aquell alt campanar / del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel, / vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord / o tempesta de l’est.
Diré adéu als amors / que m’han acompanyat,
tant se val si han sigut / ombra, llum, plany o goig,
que tots m’han ensenyat / l’art antic d’estimar.
Si tingués força al cos / tornaria a besar-los.
Diré adéu als companys / que són el meu país,
ciutadans d’un vaixell / amb anhels per ormeig,
i, amb l’adéu, el desig / d’un viatge feliç
amb l’enveja d’aquell / que no els podrà seguir.

Però potser el seu gran testament relacionat amb la mort és a la cançó Arran de terra, encara que el ritme i to de la cançó fa que sembli que parli de la mort com un bonic descans, i sobretot l'
usa per a exaltar el seu estimat Empordà:

Quan moriré
porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
faig la reserva del forat.
Quan m’hi poseu feu el fotut favor
arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard,
que no em moureu del meu forat.
Arran de terra per a sentir els renecs
que diu la gent d’aquí, que diu la gent com jo
i sentir els peus dels infants que jugant
potser m’explicaran camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit
que un bon forat serà per a mi.
Arran de terra perquè si em faig pols
la pluja em dugui al riu i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament
sigui el llevant calent qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard, que no em treure del meu forat.
Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard reclamo el dret del meu forat.

Ja dues cançons abans del mateix disc clou el tema Els meus ulls aquí dient allò de “penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí”.

Uns pocs anys més tard, al disc Astres, a la cançó Terra, utilitza unes descripcions amb molts paral·lelismes a les de Arran de terra:

Terra avall,
heus aquí finalment el meu lloc on viuré la mort,
per molt que el pensament aixequi el vol:
és terra avall la darrera estació,
m’agradi o no.
Terra avall
ben mirat un bon jaç per al repòs,
el més llarg de tots.
Caldrà endreçar-lo bé i a poc a poc,
guarnir-lo amb gust i fer-ne un bell racó,
bonic i dolç.
Així doncs
ho proclamo als quatre vents;
terra avall tinc la casa del meu demà.
Res de fums,
que m’embruten del cel i les flors de l’últim recer.
Que és fum d’anhel cremat al treballador
i terra avall d’esquerres tindré el cor, la pols, la tos.
Si apareix algun cínic de professió
predicant: "que ecològic que és el neutró",
de terra avall sorgiran els meus dits
com estenalles d’un pop venjatiu
per engolir-lo a la panxa del bou,
on sí que hi neva, on sí que hi plou, on les calderes esclaten al foc.
És l’infern per als voltors, atiem-hi un gran foc!
Militars: prohibit que poseu els esclops sobre el meu redós.
Que basca em fan les raons que us fan com sou
i quan parleu de pau als ulls us veig dos clots de por.
Si apareix un cranc cínic de professió
tot lloant les virils formes del canó,
de terra avall pujaran els meus crits
com coloms blancs segrestant l’armament
per engolir-lo a la panxa del bou,
on sí que hi neva, on sí que hi plou
on les calderes esclaten al foc.
És l’infern per als voltors atiem-hi un gran foc!
Tindrem l’ajut del bon Pere Botero,
d’àngels i arcàngels caiguts en la reforma,
aplegarem paperassa i poltrones,
farem fogueres dansant la gran joia!
Terra avall... heus aquí el meu lloc...

Veiem com torna a donar per inevitable la mort, i, tot i que s’entreveu que segueix sense agradar-li, ja no ho expressa tan frontalment com a d’altres cançons, dóna per fet que no hi ha res a fer “m’agradi o no”, i que més val preparar-se bé.

Passats els anys i ara que es pot fer una reflexió més global de la seva obra, no deixa de ser curiós veure com totes aquests cançons s’anaven publicant amb un Llach molt jove (la darrera tot just és del 1986, o sigui quan tenia 38 anys...). El tema de la mort, doncs, realment l’ha tingut molt present des de sempre, però en canvi a partir del disc “Astres” no té cap cançó en que parli de la mort en primera persona o si més no de manera tan directa i clara, com ho fa en peces com Arran de terra.

Qui sap si aquesta constant presència de la mort en la seva producció, i a més en alguns casos d’una manera descrita amb unes imatges molt clares (cucs, cendra, pols, forat, terra avall...) no van ser les que van produir que en més d’una i de dues ocasions es rumoregés molt sobre el seu estat de salut... En canvi, quan realment va tenir una malaltia greu, a principis dels anys 90, ningú en va dir res. Potser per la manca de cançons que parlessin sobre el tema?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Belle et interesante analyse,on peut dire encore que la chanson "Infant de Beirut" (1982) parle aussi de ce theme.Malheureusement,aujourd'hui toujours si actuel:
"El fragil brac,tendra tragedia,
brandat fusell,mort i bandera..."
"Morir a Beirut,morir a Mauthausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glacat d'un mon on ja ningu no respon,
als ulls immobils d'un infant de Beirut.
Merci pour vos articles,avec nos salutations de Paris,France,
Gabrielle et Daniel

jmateixa ha dit...

M'encanten les fotos que inclous al blog. N'hi ha de precioses.

Miner ha dit...

Gràcies. M'agrada donar un cert aire al bloc, no sé si sempre ho aconsegueixo...

Miner.

日月神教-任我行 ha dit...

無碼 a片 A漫 h漫 麗的色遊戲 AV女優 SEX 聊天室 成人 做愛 情色文學 情色 成人影片 成人文章 性愛 情色網 免費影片 免費a片 偷拍 SEX AV a片免費看 一葉情貼圖片區 色情漫畫 a片 AV女優 成人 做愛 色情網站 情色 視訊聊天室 免費視訊聊天 免費a片 女優 免費影片 偷拍 美女 自拍 成人聊天室 AV 一葉情貼圖片區 a片 A漫 h漫 麗的色遊戲 AV女優 85cc免費影片 ut聊天室 聊天室 成人 做愛 18成人 A片下載 成人漫畫 性愛 亂倫 免費影片 免費a片 偷拍 走光