Anem a publicitat

Per la seva manera de pensar, Llach s'ha intentat allunyar el màxim possible de tot allò relacionat amb el que en podríem dir la publicitat de productes comercials, els anuncis i tot això. Tant ell com les seves cançons, que al cap i a la fi una cosa és l'extensió de l'altra. No sempre se n'ha sortit, però, i d'històries n'hi ha algunes.

Ja fa molts anys, als inicis de TV3, la Generalitat va fer un anunci amb la musiqueta de fons del "Cal que neixin flors a cada instant". No era la composició original, era una versió només instrumental, i no recordo gaire exactament quina idea "venia" l'anunci... Algú hi pot aportar una mica de llum?

Sé també que una botiga de roba va fer servir una imatge de Llach sense demanar-li permís per a publicitar una marca concreta de texans. Diuen que quan el de Verges ho va saber va fer retirar la seva imatge d'immediat.

Tampoc té gaires bons records de les campanyes electorals. Un federació catalanista va agafar allò del "més lluny, hem d'anar més lluny" de fons per als seus espots a televisió. Evidentment Llach es va posar com una moto i es van veure obligats a canviar-ho.

Ara bé, anunci que hagi sortit ell, només en sé d'un. Va ser de la revista "El temps", no fa gaires anys, i al costat del "Pitxi" Àngel Alonso, exfutbolista i exseleccionador de la selecció nacional catalana. Llach sempre s'ha vist molt implicat en tot allò que podríem definir com la cultura catalano-valenciana, i tot el que ha hagut de patir i està patint un sector de gent per a poder tirar endavant els seus projectes. La revista "El temps" és dels pocs mitjans de comunicació que creu fermament i sense amagar-se'n en la idea dels Països Catalans, i que a més a més es ven de manera força equitativa per tot el territori de parla catalana. I Llach i Pitxi Alonso representaven o representen molt bé la implicació en aquests Països Catalans, per la seva trajectòria, declaracions, etc. Lluís Llach va ser entrevistat molt sovint en aquesta publicació, i no m'extranyaria gens que l'anunci fins i tot l'hagués fet desinteressadament.

Llach ha estat coherent pel que fa al tema de la publicitat. De ben segur que ofertes per a posar la seva música a anuncis no n'hi han faltat. Però si deia que ni li agradava fer vídeoclips de les seves cançons perquè tothom s'hi imaginés els personatges o paisatges que vulgués, imagineu-vos si li podria haver agradat gaire que una música o cançó seva passés a identificar-se amb una marca de refresc o de cotxe!