Quan Llach, sovint, en entrevistes, renegava de les seves primeres cançons, o deia que les seves primeres lletres eren horribles, sempre em venien al cap temes com "Cançó de Nadal per a ningú". Certament aquesta cançó, de l'any 1967, queda molt i molt lluny del millor Llach i per sort per a tots dubto que l'hagi interpretada mai en directe. És una cançó segurament feta "a lo ràpid" per a un disc col·lectiu que es titulava "El Nadal no té 20 anys", i que posteriorment es va afegir al recopil·lari "Els èxits de Lluís Llach".
La lletra és de rima fàcil, i vorejant la demagògia, amb metàfores que no arriben a cap lloc. Intenta baixar a la quotidianitat d'un dia de Nadal, amb termes com "botella de xampany", o "Missa del Gall", però descobrim que Llach no està fet per a descriure qotidianitats, que li va molt més la poètica, la imaginació, la boira, la metàfora. La música encara deixa més que desitjar, l'entrada espanta, el final es perd, i fa un allargament de consonants al final d'alguns versos que, amb el pas del anys, quasi provoca la rialla, com quan diu "Missa del Galllllllllll".
Això sí, ens fa veure que fa 40 anys, vès per on, com ara, ja es debatia que si el Nadal era massa consumista, que si mentre uns ens atipem d'altres es moren de gana... O sigui que el Nadal, o bé el Món, sempre ha estat igual i segurament seguirà igual.
Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que avui no obri
la botella de xampany.
Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà
que en altres racons
hi resten boques amb fam.
Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà
al que no és germà.
I els que amb gran soroll
volem fer un nou món
avui, aquesta nit direm no.
I pels que l'avui
és com el passat
tampoc trauran la seva mà.
I els que mudats
anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara
que no cal.
Fora de l'església
hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa
el camí del vent.
Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum
entre tot el fum.
I els que hem cridat
tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.
I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.
Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que al veure'm digui,
calla, ningú ha escoltat.
La lletra és de rima fàcil, i vorejant la demagògia, amb metàfores que no arriben a cap lloc. Intenta baixar a la quotidianitat d'un dia de Nadal, amb termes com "botella de xampany", o "Missa del Gall", però descobrim que Llach no està fet per a descriure qotidianitats, que li va molt més la poètica, la imaginació, la boira, la metàfora. La música encara deixa més que desitjar, l'entrada espanta, el final es perd, i fa un allargament de consonants al final d'alguns versos que, amb el pas del anys, quasi provoca la rialla, com quan diu "Missa del Galllllllllll".
Això sí, ens fa veure que fa 40 anys, vès per on, com ara, ja es debatia que si el Nadal era massa consumista, que si mentre uns ens atipem d'altres es moren de gana... O sigui que el Nadal, o bé el Món, sempre ha estat igual i segurament seguirà igual.
Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que avui no obri
la botella de xampany.
Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà
que en altres racons
hi resten boques amb fam.
Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà
al que no és germà.
I els que amb gran soroll
volem fer un nou món
avui, aquesta nit direm no.
I pels que l'avui
és com el passat
tampoc trauran la seva mà.
I els que mudats
anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara
que no cal.
Fora de l'església
hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa
el camí del vent.
Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum
entre tot el fum.
I els que hem cridat
tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.
I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.
Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que al veure'm digui,
calla, ningú ha escoltat.
1 comentari:
Quanta raó tens amb el que dius.
Jordi T
Publica un comentari a l'entrada