I un Nobel de la Pau per a Llach?

Ha passat 40 anys de la seva vida cantant contra les guerres, contra la misèria, contra el plor desesperat dels infants, a favor de la llibertat, en contra de l'esclavatge i de les dictadures, a favor de la llibertat d'expressió, en contra del racisme i de la xenofòbia, per la pau, per l'amor, per un demà amb més llum per a tots els oprimits, siguin països o persones...

És difícil saber l'impacte real d'una cançó en la societat. Però estic segur que, com deia aquell, cada cançó és com una gota d'aigua, que sembla que no faci res, però una darrera l'altra fins i tot pot anar moldejant la roca més dura. Segurament una sola pel·lícula té, en un primer moment, més repercussió que un grapat de cançons, sobretot si la fa qui la fa, i no demanis als vells de l'Acadèmia que es moguin gaire del sofà de casa per atorgar premis; no tenen gaires ganes de gratar, de buscar. Han estat també vençuts pels mèdia. Però arribarà algun dia, espero, o n'estic segur, en que es farà justícia veritable amb tots aquells que durant el segle XX i part del XXI han conscienciat pobles sencers amb les seves cançons, amb les seves lletres i amb la seva sensibilitat, que ens ajuden a ser millors i a reflexionar sobre el que passa i el que ens envolta, i que provoquen una mica de mala consciència, ni que sigui una mica, a uns quants (no cal dir noms). Espero, desitjo, que algú des del seu sofà també se'n recordi d'ells, tard o d'hora.