2 de juliol del 2007

Fonomusic


La discogràfica Fonomusic va ser la primera en agafar els antics vinils de Llach i convertir-los a la nova tecnologia, a disc compacte. I no ho podia fer pitjor. Els CD's de Fonomusic fan pena per totes bandes, semblen elaborats per quatre aprenents amb poques ganes de treballar, i això que estem parlant dels anys 90!

Mires el llom del disc, i què hi posa? "LLUIS LLACH CD-1090", "LLUIS LLACH CD-1092", i així anar fent... ni el títol del disc! Ho heu vist en cap altre lloc, això? Els llibrets s'emporten el premi d'or de les "xapuces": són el més simple que es podien arribar a fer, perdent totalment les imatges o el tractament que hi havia als interiors dels vinils, amb una cançó darrera l'altre en lletra negra i el fons blanc (tots els CD's iguals), i uns errors ortogràfics a les lletres en català esgarrifosos (mireu l'exemple de dalt, només un exemple dels molts que es podien haver agafat). En cap moment hi posa els músics que hi escoltem, enlloc hi ha l'any en què va ser enregistrat el disc (sí que hi ha l'any en que aquest es va editar a CD, o sigui que algú poc informat que d'aquí uns anys agafi, per exemple, el "Com un arbre nu" en "versió" Fonomusic es pensarà que és del 1991...).

I molta gent encara es pregunta: "però, el "Ara i aquí" no era un disc gravat en directe al Palau de la Música?" Doncs sí, però els senyors de Fonomusic van "aprofitar" les noves tecnologies per a pulir aquest disc i deixar-lo irreconeixible, eliminant els aplaudiments dels assistents, els comentaris de Llach, la versió instrumental de "L'Estaca"... dient literalment, atenció, que "tot això pertany a una altra època i ara ja no interessa". Sense comentaris. Un autèntic nyap i que quasi seria denunciable.

A tot això, però, caldria preguntar-se com és que Lluís Llach va vendre els drets dels discos a aquesta gent, com és que no va controlar tot això... Potser ja ho hem dit en alguna altra ocasió, però no està de més dir-ho que sovint Llach ha descuidat en excés la imatge de la seva pròpia obra.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En el meu CD l'ordre de les cançons està feta per un tio que abans havia anat de "botellón"

Miner ha dit...

I això que per aquells anys encara no devia existir el "botellón"! Almenys que fossin precursors en alguna cosa!

Miner.

RayWashed ha dit...

En general estic totalment d'acord que les edicions de Fonomusic deixen molt que desitjar, però s'haurien de concretar algunes coses respecte al "Ara i aquí". En el seu moment, a l'any 70, es va fer l'edició per a Discolibro (una mena de Círculo de Lectores) que és exactament el mateix que l'edició de Fonomusic, això sí, li van canviar la portada. Ho puc assegurar perquè tinc les dues versions en vinil. Realment l'"Ara i aquí" no és un disc en directe (a excepció de "L'estaca", "Irene" i "Respon-me"). Probablement es va fer el que es fa a molts discos teòricament en directe: agafar un concert i a partir d'ell tornar-lo a gravar a l'estudi (hi ha casos que realment el concert original i el disc "en directe" no s'assemblen en res). Potser en el seu moment el van obligar a fer-ho i després va voler ser honest i ja que realment no era un directe hi va treure els aplaudiments, això ja no ho sé, però sé que la versió "oficial" actualment és la d'estudi