24 de juliol de 2007

Llach i Prokofief

Quasi sempre que es parla de la música del disc "Verges 50" (1980) s'esmenten les influències que Llach podia tenir de Nino Rota, excel·lent compositor italià sobretot de bandes sonores de películes molt famoses. Llach, però, ja va dir en el seu moment que en aquells anys desconeixia força el treball de l'italià.

En canvi, poc es parla d'una influència claríssima, com és la del rus Sergey Prokofief. El cantautor empordanès es va mostrar molt sorprès de que cap crític músical ni ningú en fes referència, i va ser ell mateix qui va haver de dir, ja anys més tard, que el "Tema dels carros", el tercer de la primera cara del disc, era quasi un plagi d'una peça de Prokofief. Efectivament, si algun tema de Llach es pot considerar un plagi és aquest, quasi calcat al fragment titulat "The Montagues and Capulets", de l'obra per a ballet "Romeo i Julieta". És una de les parts més conegudes no només del treball sinó també de tot el que va escriure el compositor rus, i té una força brutal. O sigui que es podria dir que fins i tot quan Llach ha triat per a copiar, ho ha triat bé!

9 comentaris:

tirant ha dit...

Hola:

Abans de res felicitats per la teva pàgina. Es magnífica.

Voldria saber la teva opinió envers alguna posible influència del compositor rus Shostakovitx en la obra de LLuís. Tanmateix em consta que la seva música li agrada força.

Xavier

Miner ha dit...

Benvolgut Xavier, gràcies pel teu comentari. Certament Llach ha expressat en diverses ocasions la seva admiració per la música de Dmitri Xostakòvitx; la veritat és que no la conec en excés, i pel que conec tampoc hi he trobat referències tan directes i clares com la que expressava en aquest post sobre Prokofief. Serà qüestió d'escoltar més peces del rus, a veure quins paral·lelismes hi podem trobar.
De tota manera, per a aquest tipus de música les referències sobretot es podrien trobar en temes només instrumentals, i com saps Llach tampoc té una producció només instrumental excessiva, malauradament. Bé, fins aviat.

Mújol ha dit...

Perdona que moleste. Quería preguntar algo y no sé cómo hacerlo. Me gustaría poder traducir al castellano Cancó d'amor, pero no encuentro un diccionario en línea que me sirva. ¿Conoces alguno, o alguna forma de conseguir la traducción? Me gustaría mucho poder traducirla, esa y otras tantas canciones de las que disfruto, pero que disfrutaría mucho más si pudiera entenderlas del todo.

Gracias por adelantado.

Miner ha dit...

Hola Mújol. En todos los discos de Llach vienen las traducciones de las canciones al castellano. Si no, prueba el traductor de la Generalitat, en gencat.cat, que creo funciona bastante bien. Fins aviat!

tirant ha dit...

Hola mújol. También puedes encontrar la traducción al castellano de todas las canciones de LLach en su página oficial www.lluisllach.cat.
De cualquier modo aquí tienes la que solicitabas.
Un saludo.

CANÇÓ D’AMOR
Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que he fet tantes cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És potser per això
que me cal dir-ho ara.

Parlaré de les lleis
que fan del nostre cos
tan grollera mentida,
que potser caldrà dir
que les lleis han confós
plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó,
potser tu, potser jo.

I parlaré d’aquells
per als qui el cos és presó
de passions condemnades,
i en un llit clandestí,
quan per fi ve la nit,
amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.

L’amor és el plaer
gratuït i sincer
d’un joc ple de frisances,
un poema de pells
on el sexe és l’accent
d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.

Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que faré mil cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És només per això
que me cal dir-ho ara.



--------------------------------------------------------------------------------


CANCIÓN DE AMOR
(CANÇÓ D’AMOR)

Si hoy hablo de amor
es tal vez para deciros
sin fuerza ni maña
que escribí muchas canciones
escondiendo verdades
bajo un juego de palabras.
Quizá no tengo razón,
pero necesito decirlo ahora.

Hablaré de las leyes
que convierten nuestro cuerpo
en tan grosera mentira,
que tal vez deberemos decir
que las leyes han confundido
plusvalía y familia.
No sé si tengo razón,
quizá tú, quizá yo.

Y hablaré de aquellos
para quienes el cuerpo es cárcel
de pasiones condenadas
y en un lecho clandestino
cuando llega por fin la noche
escondidos se acarician.
No sé si tengo razón,
quizá tú, quizá yo.

El amor es el placer
gratuito y sincero
de un juego estremecido
un poema de pieles
donde el sexo es el acento
de un sencillo lenguaje.
No sé si tengo razón,
quizá tú, quizá yo.

Si hoy hablo de amor
es tal vez para deciros
sin fuerza ni maña
que escribiré mil canciones
escondiendo verdades
bajo un juego de palabras.
Solamente por ello
necesito decirlo ahora.

Anònim ha dit...

felicitats per la pagina.
pel que veig esteu ben informats del mon de'n lluis.
se que potser faig una pregunta incomode , però m'agradaria saber que en pensava d'en xirinacs?
adeú i salut

jordi

L'animal humà ha dit...

Enhorabona pel bloc i per aquestes informacions tan interessants. Desconeixia aquestes influències en l'obra de Llach, cantant que, d'altra banda, m'agrada de fa molts anys.
Salut!

jmateixa ha dit...

També s'ha "plagiat" a ell mateix amb "Un no sé què" i "La poesia dels teus ulls" hi ha trossos a la tornada que són iguals.

Miner ha dit...

Ui, aquest és un altre tema del que ja en parlarem un altre dia! A més d'aquests que dius hi ha molts més "autoplagis"!

Miner.