5 de juliol del 2007

Dibuix

Per mi "Dibuix" (disc "Somniem", 1979) és una de les cançons més sensuals de Lluís Llach. I a més a més és, de nou, una raresa que el caracteritza i el singularitza com a cantautor. Quan Las Ketchup es pensaven que descobrien la sopa d'all perquè amb el "Aserejé" van fer una tornada de paraules inventades, se'ls hauria d'explicar que això Llach ho practicava des de feia anys, i el cas més frepant va ser el de "Dibuix", en que pràcticament la totalitat de la cançó la canta en "monstre", com diu ell.

Amb aquest tema Llach ens ensenya una composició a mig fer, ja que quan compon, i també en la majoria d'assajos, la melodia la fa amb aquesta mena de sons. Descobrim les seves interioritats compositives, però també de desig i de passió, i ens demostra que la veu humana pot ser un instrument més, i que pot commoure sense necessàriament expressar paraules.

La cançó, que comença a ritme molt lent, amb un piano i una guitarra distorsionada que sona a Janis Joplin, es va accelerant i va creixent. Primer s'acaricia el cos, suaument, fins que s'acaba fent l'amor de manera apassionada i s'arriba a l'orgasme, moment en el qual torna a alentir-se el ritme, els batecs del cor van recuperant-se de l'esforç, i fins i tot sembla que al final els protagonistes de "l'acció" quedin adormits.

Una persona que escrivia a la llista de discussió del Cafè Antic, la Marta "pessigot", la va transcriure, ja fa uns quants anys, d'aquesta genial manera:

Dibuix del teu cos,
només fet amb soooooo
que maaaaai no he sabut trobar els teus mots,
trobar el seu pols.

Dibuuuuuu leroror niroreroovoooo vaíiiiii doasiiiisennn
mmmmnenaaahhhaaa ditosasiiiih
tasedendiiii nanevafindoporoaaah
mmmnanenosinoro divasenosisaquin
nenadorerondaaaa eooonesone
deguin nera deguin nenla deguin
Viiiiraravaguevaquivenwania
lamareasiiigoguinaoveveverara quivarera
ninaera naera naera nivasjo nivasjo nivasjo nivasjo
nereatereamereaquegüei
pepeeeeeeeee titotitoeeeeeaaaaahhhh
vare vare vare vavaaaaaa
vare vare vare tata
tituverahhhhh quequequiquequema
alebasivi siki sipiiiiii pi pi paaaa
memadau madau madau
metorequeeee

I tot aixòoooo és el teu cos
quan descobreixo una nova drecera a la teva pell,
i en un instant es faaaaa present
un univers on tot és nou per tu i per mi.

Dibuix hh! del teu cos
fet només amb soooooo
que maiiiiiiiii no heee sabut trobar els teus mots
mai no he sabut trobar els teus mots.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

"Dibuix" m'és una cançó viva que deixa parlar la veu, majestuosa, nua i fressada, dins d'un mateix.

Somniem m'és un disc de constant afirmació d'identitat impertorbable, res es perd en aquest disc d'actitud escandalosa per radical.
M'és un disc intens i agut des de l'inici, amo de si mateix, i encara que sembli contradictori, m'és silenciós; m'és un SÍ lliure,
confiat, servidor i sofrent. Sempre íntegre, sempre insubornable, sempre incorruptible i sempre arran de penya-segat!
Aquest disc no m'és un cant a la venjança, perquè ataca amb AMOR (potenciador d'anhels i no pas de lleis). I per aquesta raó m'és molt exigent i noble.

Anònim ha dit...

d'això ell en diu: "monstres"