9 d’abril del 2007

Neix la primavera


No em considero, ni de bon tros, la persona més seguidora d'en Llach, ni tampoc la que en sap més sobre la seva obra o vida. Però tenia ganes de començar aquest bloc després del buit que en molta gent ens ha deixat, ja que anar a veure algun concert seu com a mínim una vegada a l'any era una agradable rutina que et recarregava les piles per molt temps i et donava nous arguments i força per a seguir endavant. Com molts, la música d'en Llach també ha estat molt important a la meva vida, la "banda sonora", en diuen... Es podria dir que canto les seves cançons des que vaig néixer, ja que a casa s'han comprat sempre els seus discos, i a mi em va captivar des del primer moment. Per tot això, i perquè trobo que, per molts llibres que es publiquin, sempre quedaran moltes coses de la seva producció i de la petjada que deixa per analitzar, neix aquest bloc, amb la voluntat que hi participeu, o que si més no el consulteu de tant en tant per a saber més coses de Lluís Llach.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona idea!
Queda molt ben presentat i la idea que mou aquest bloc és compartida. Endavant! I gracies per fer-nos-en participar.
Marta (Sabadell)

Unknown ha dit...

Un blog molt atractiu, Pere. Sóc de "El cafè antic" i responent a la teva invitació avui he entrat aquí per primera vegada, trobo molt interessants tant la presentació com els enllaços. Ens ajudarà a omplir el buit que tots sentim d'en Lluís. Gràcies.
Endavant i bona sort!
Carme Pujol (Barcelona)

Anònim ha dit...

Genial, Pere! S'agraeix un espai on poder compartir coneixements, sentiments i sensacions que ens dóna la música de Llach i tot el que representa.

Et continuaré llegint!

Anna Roura des del Pla de l'Estany

Verónica ha dit...

He recogido tu amable invitación desde "El cafè antic" y me gusta mucho lo que has creado, precisando más, desde dónde lo has creado: derrocha sensibilidad por cada poro.

Me pasearé a menudo por aquí, si soy bien recibida, y, en la medida que pueda, intervendré desde estas pequeñas ventanitas desde las que podemos "contarnos" y compartinos un poco.