12 d’abril de 2007

Bella vellesa


Vell és tan bell

Vaig obrir la porta i
teníeu les mans enllaçades
la vergonya del gest i
vàreu separar tanta tendresa.
Miràreu amb el cap baix i
com si res no hagués passat, hola Lluís, com estàs...

Pensàreu que tan grans
no cal fer aquestes coses
pensàreu que amb l’edat
no té l’encant dels joves,
que què dirà la gent,
millor ser més discrets...

No vaig saber-vos dir
com m’agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid
obria espais d’amor
on hi era escrit que...

Vell és tan bell
Vell és tan bell
que s’obren els límits
del temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.

Avui us recordo així només
ara que vivim entre les ombres,
fent i refent el verb estimar
amb l’art d’una rara saviesa,
sabent morir a cada moment
i estar al costat per sempre.

Us diuen que tan grans
no cal fer aquests coses
us diuen que amb l’edat
no hi ha l’encant dels joves,
que què us dirà la gent,
millor sigueu discrets...

No vaig saber-vos dir
com m’agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid
al món li proclamava
el vostre dret a dir...

Vell és tan bell
Vell és tan bell
que s’obren els límits
del temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.

Vell és tan bell
Vell és tan bell
que s’omplen les línies
del temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.

Jocs, 2002.

1 comentari:

jmateixa ha dit...

Quanta tendresa en aquesta cançó...