He escoltat cançons de Lluís Llach en comunions i bodes, no pas en el moment del ball, sinó durant la cerimònia, i per tant en el moment més àlgid i important de la jornada. També en enterraments. Normalment les cançons triades són Que tinguem sort, Ítaca i Un núvol blanc. És curiós com una mateixa cançó l'he sentida en bodes i en enterraments, dos moments emocionalment tan diferents.
Han estat tocades amb violoncel i piano, o bé cantades per una coral a capella, o per una coral amb acompanyament, o per un guitarrista kumba, o simplement donant al play d'un reproductor. Sovint me les he trobat en celebracions de persones que no em pensava ni de lluny que fossin seguidores de Llach.
Són aquests moments, tan socialment importants i tan tradicionals, els que potser més em fan veure la trascendència que ha tingut la música i les lletres de Llach en la població. Com les cançons han passat a formar part de la vida quotidiana de les persones sense fer gran soroll, sense que les hagin radiat cent vegades al dia a mode de cançó de moda ni s'hagi gastat una fortuna en vídeoclips o promocions.
Bach i Llach, dos compositors fonèticament quasi calcats, són els músics més cerimonials. O almenys això és el que jo m'he trobat.
1 comentari:
És veritat, jo no he anat a molts casaments, però ja m'he trobat amb un parell en que han posat alguna cançó de Lluís Llach. Ah, i un era civil i l'altra religiós, o sigui que va bé per tot.
Publica un comentari a l'entrada