25 de juny de 2008

Bruixa



Fa uns dies em deixaven un comentari en que em demanaven que parlés de la cançó "Bruixa", tema no editat de Lluís Llach i que a molts ens va sorprendre quan el van emetre dins un programa de televisió pocs dies després del seu darrer concert.

Com ell mateix ha explicat, Llach sempre compon de memòria. És a dir, no es posa una gravadora al davant, apreta el rec i diu "a veure què em surt", sinó que comença a crear una música, i si al dia següent se'n recorda, doncs perfecte, i si no, vol dir que no valia la pena. Això fa que de ben segur existeixin ben poques cançons de Llach no editades, perquè si ell era capaç de recordar-la tard o d'hora l'acabava enregistrant perquè volia dir que li agradava. Per això ens sorprèn tan trobar ara peces com aquesta. I a més a més amb un Llach tan jove i amb la guitarra.

Sembla ser que no la va acabar gravant perquè la lletra la tenia incompleta o no li acabava de fer el pes. El mateix realitzador del programa de televisió, Lluís Maria Güell, el va estar ajudant a cercar rimes mentre preparaven el programa, i així va ser que van decidir enregistrar-la com estava en aquell instant. Però devia seguir sense agradar gaire a Llach, que no la va acabar enregistrant. La cançó, sense ser una meravella, té el seu ritme i la seva gràcia, però sincerament no me l'imagino enmig de discos d'aquella època, no m'encaixa amb cap dels discos de mitjans dels 70; potser per això la va descartar, perquè no hi acabava d'encaixar.

I bé, això de "Bruixa" és alguna metàfora sobre algú conegut? Digueu-hi la vostra, si voleu, que jo no ho acabo de veure clar...

S’ha d’oblidar, bruixa
el color rosa de la teva pell
i els teus aires d’ocell
que pluja i vent, bruixa
t’han espatllat la talla d’estarlet
dels teus anys primerencs.

Però, bruixa,
em plau l’estil del teu volar.
Ai, bruixa,
encara queden anys
per fer por als infants
quan s’adormin cap al tard.

I el pobre nas, bruixa
s’ha anat fent gros
a cops de constipats
preu del vol destapat.

Ai, bruixa,
t’estimes massa el teu treball
i oblides que em tens abandonat.
Jo t’espero cada nit,
però he de jeure sol al llit.

Les teves dents, bruixa
estan clavades dalt d’un campanar
els teus ulls emboirats.

Però, bruixa,
m’agrada el teu somriure amarg
dibuixa molt més els teus encants
el sadisme d’una dent
sota un nas ample i punyent.

Aquesta nit vine
tindràs el matalàs en el teulat,
una flor i un amant.

Ai, bruixa,
me'n ric del què dirà la gent
no saben
que amb tu s'està més bé
que amb alguna d'un convent
bleda i sense sex-appeal.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

no se com fer-ho per escoltar des d'aquestr bloc el tema bruixa , sempre em surten les versions de l'estaca i no aconsegueixo d'aturar-les per escoltar la resta de temes del bloc .

Anònim ha dit...

Hola "Anònim" :-)

Si et fixes en tot el que hi ha a la part de la dreta del bloc, vés a baix de tot i veuràs d'on surten les versions de l'Estaca. Apreta-hi la pausa! I aleshores, en el vídeo de "Bruixa", prem el play. Si no te'n surts, fes-m'ho saber!

Miner.

Anònim ha dit...

Gràcies Miner .