El cicle llaquià

Una de les (moltes) peculiaritats de Lluís Llach era la seva confecció del calendari de concerts. El més habitual de cantants i grups és: tancar-se per a preparar un disc, enregistrar-lo, entre que surt i no surt gravar vídeoclips i coses així, i un cop ja està a la venda fer una gira d'uns pocs mesos per a presentar el treball en directe.

Almenys en els darrers anys, Llach no donava descans als seus concerts. Podia estar enregistrant un treball i aquells mateixos dies tenir compromesos diversos concerts. Enllaçava unes gires amb altres sense parar. I sempre es donava com a descans el mes d'agost, com un "treballador normal", en que també donava vacances a l'oficina de manejament, i s'embarcava habitualment en el seu vaixell cap a les illes gregues. També per Nadal s'agafava uns pocs dies per a intentar estar amb els seus. Per tant, tot i tenir una feina que a priori suposa uns horaris i un calendari diferents dels més habituals, sempre va intentar que aquesta no la devorés i fer vacances quan la majoria dels mortals també en feien, i així donar-ne també als músics, tècnics, etc. Tota una declaració de principis de que per a ell la música era molt important, però que també tenia d'altres coses en la vida, i que calia cuidar-les.

També he pensat sovint que això de fer gires d'onze mesos ho feia per a mantenir-se en forma i donar el màxim de sí, és a dir, que en el fons un concert li servia per a preparar el següent, físicament sobretot. Pot agradar Llach o no, però ningú no pot negar que les seves actuacions suposaven per a ell una gran despesa d'energies, per com s'entregava amb la veu i els moviments en les cançons, haver d'estar tocant al mateix temps el piano, i fer concerts (en pocs casos actuals ho veureu) que acabaven superant fàcilment les dues hores de durada. Sincerament, no m'imagino gaire Llach calçant-se un xandall i anar a córrer pels revolts de Porrera (no dic que no vagi a caminar, per exemple, però no crec que fes una preparació física específica per a afrontar les gires), i per tant la seva manera de mantenir l'energia i la veu en condicions era no fer llargues aturades. Alguns dels seus seguidors patien i tot quan veien que en grans ciutats, i ja ben entrada la cinquantena, feia una, dues o tres setmanes pràcticament seguides d'actuacions. Però resulta que això precisament li anava molt bé.

I potser és per això que ara molts el troben (trobem) tant a faltar. Perquè la seva presència dalt dels escenaris era una constant tot l'any, no s'estava llargues temporades sense fer concerts, i si se'n tenien ganes era relativament fàcil, fent uns quants quilòmetres, d'anar a veure'l i escoltar-lo qualsevol mes.