15 de novembre de 2008

Lluna



"Lluna" és una cançó trista. Llach intenta, en moltes de les seves cançons, tot i parlar de situacions difícils o injustes, acabar donant un to optimista i positiu. A "Lluna" no sé si se n'acaba de sortir. I és que només cal veure tot el seguit de mots que conformen el tema: llàgrima, pàl·lid, lament, pobresa, penombra, desesper, fred, fam, vergonya, angoixa, rancors... Ja només començar ens diu que la lluna passa entre un núvol (que a mi m'encanten, però que són símbol de foscor, de llum que s'amaga), i un xiprer (l'arbre que abunda als cementiris, l'arbre dels morts). Vaja, que no seria per a posar-la en un ball de festa major... Això sí, com a tot el disc, la lletra esta cuidadíssima, endevinant un Llach més poeta que lletrista.

"Lluna" és la cançó "del mig" de les cinc que conformen el disc "Astres" (1986), i ve a ser com una aturada, un repòs, cinc minuts de reflexió sobre els temes tristos i sempre presents al nostre món, enmig d'un treball que en general té força ritme.

Els arranjaments, perfectes, denoten també angoixa en la cançó, mentre que Llach fa tota una nova demostració de recursos vocals, acostant els greus als registres del darrer fragment del "Campanades".

És curiós veure com sembla que els gustos vagin per barris, ja que a França tinc la sensació que aquesta cançó és molt estimada i coneguda entre els seguidors de Llach, mentre que a Catalunya no crec que sigui ni de llarg de les populars.


I la lluna, que passava
entre un núvol i el xiprer,
una llàgrima vessava al mar serè.

Quan l’infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri pàl·lid
d’un lament:

"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"

"En el meu vogar celeste
m’ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,

que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...

La pobresa... la vergonya..."

"Seré còmplice en l’angoixa,
confident d’anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.

Seré alè per a la revolta,
seré empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l’univers,

la pobresa... mai!"

I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una llàgrima vessava per...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

la primera estrofa de la Lluna, sempre m'agradat molt, però ara m'has fet adonar que moltes estrofes d'altres cançons que m'agraden molt, també hi surt la lluna:
la primera d'embruix de lluna. La del cafè antic: i quan la lluna a sant Antoni... Abril 74:Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca... potser un dia en podrias parlar de totes les cançons de'n LLuís que parla de la lluna, que et sembla?
la foto molt maca!
dolors

Anònim ha dit...

A mi sempre m'ha agradat canviar l'estrofa final:
"I la lluna que passava entre els segles i els teus ulls..." per
"I la lluna que passava entre els somnis i els teus ulls..." com una forma de somiar des de l'ara i açí en el somni, encara que llunyà, d'un món sense pobresa, sense fam, sense miseria...

miquel ha dit...

A mi sempre m'ha agradat canviar l'estrofa final:
"I la lluna que passava entre els segles i els teus ulls..." per
"I la lluna que passava entre els somnis i els teus ulls..." com una forma de somiar des de l'ara i açí en el somni, encara que llunyà, d'un món sense pobresa, sense fam, sense miseria...

Anònim ha dit...

Bonsoir cher Miner,
de nouveau une surprise,mais ou vous trouvez toujours les themes si pertinentes? Oui,repertoire de Lluis nous donne les possibilites sans fin,mais les analyses qu'on trouve sur votre blog sont simplement formidables! Et en plus les textes pour se souvenir de quoi on parle. Super idee donner les mots de l'autre cote de la page!
Quoi dire encore de cette chanson inoubliable? Vous avez raison,en France "es molt estimada i coneguda",elle appartient a la liste des chansons tant aimes par les gens.Nous,on a essaye toujours "accomoder" nos voix a celle de Lluis et on a fait a plusieurs reprises presque les "concours" qui va reussir "capter" les notes, qui se trouvent le plus bas, celles que Lluis peut chanter avec le brio,tel brio presque impensable, que parfois Lluis nous rappele la version masculine de la chanteuse Yma Sumac,qui vient deceder,il y a quelques jours.Pensez-vous faire une comparaison entre ses presque 5octaves et l'art du chant de notre Lluis tant aime? Non, bien sur,on ne parle pas de "competitions",car les deux artistes sont differents,mais parfois si proches...Quel regal d'ecouter Lluis descendre la voix si bas et tout de suite la faire monter dans un vibrato tragique,sombre pour faire sentir l'atmosphere lourde,l'ambiance forte de cette chanson... Un GRAND MERCI pour vos analyses,pour tout ce que vous faites, c'est admirable!
Avec nos salutations les plus sinceres,
vos lecteurs de Paris, France.

Anònim ha dit...

Home,jo,suposo que Llach veu la lluna com una observadora de la terra i fa una reflexió del que la lluna veu a la terra i ,a part,la lluna és aquella cosa màgica de la nit;tot és fosc i ella allà dalt amb la seva claror.Amb la negror de la nit hi ha un punt de llum que et guia i et fa companyia.
Bé és la meva impressió.I la música que fa servir,dóna aquest punt de misteri i tristesa a l´horai com no,la tendresa que està tan present en les cançons de Llach.

intelligence ha dit...

gucci
gucci bag
gucci handbag
buy gucci
gucci wallet