1 de novembre de 2008

I si Llach fossin dos Llachs?


Avui pot ser una bona data per a explicar aquesta teoria, que no deixa de ser una nova "anada de bola" meva, i per tant preneu-vos-la com el que és.

No sé si heu sentit alguna vegada la història que Paul McCartney va morir, i que, per a que The Beatles continuessin la seva exitosa carrera, van cercar a corre-cuita un nou cantant que se li assemblés i va prendre el seu nom i lloc dins del grup. Des d'aleshores, no van parar de deixar pistes dins dels discos en aquest sentit. En teniu àmplia informació en aquest bloc: www.paulisdead.es.

Doncs bé, hi ha un moment en la carrera de Llach que també es produeix un trencament ben estrany, un canvi important i que als que no estem bé de la xaveta ens porta a pensar que Llach va morir o desaparèixer en alta mar, i a partir d'aquell moment "un altre" Llach va ocupar el seu seient.

L'any 79 Llach publicava el disc "Somniem", amb algunes lletres ben impròpies d'una persona de 30 anys, com "Vida", amb clares referències a la mort, i algunes altres que ben bé es poden considerar un testament per al seu públic, com la que dóna nom al disc. És en aquell moment que Llach declara estar cansat, no sentir-se satisfet amb la seva feina, i pensa molt seriosament en retirar-se. Explica que, per a "meditar-ho", se'n va uns mesos amb vaixell pel Mediterrani. És ben curiosa "l'atmosfera" amb que envolten sempre aquestes "vacances" els seus biògrafs. Mirem quin llenguatge usa Víctor Mansanet al llibre "Alè de revolta":

"Va voler fer una catarsi, escoltar la veu de la pitonissa que cadascú porta dins seu, acudir a Sòcrates per descobrir la veritable proporció de la seva vida. Solcà la Mediterrània amb el veler que s'havia comprat." (...) "Del Mediterrani estant, Llach va visitar els seus particulars paradisos perduts, inclosa l'illa d'Ítaca, l'Arcàdia i la Riviera italiana".

Al llibret que acompanya aquest treball en la col·lecció que, no fa gaires mesos, va editar "La Vanguardia", Lluís Marrasé parla així del creuer:

"I del llunyà viatge astral per Saturn als tan estimats, per Lluís Llach, dominis de Posidó. Travessant la Mediterrània, el català arribava l'1 de setembre de 1979 a la costa italiana de Ligúria (...)".

Efectivament, després d'un temps de fer-se a la mar i que el gran públic el perdés de vista, Llach apareix a Itàlia per a recollir un premi, el Luigi Tenco de San Remo. I ho fa amb un posat diferent, que poc a veure té amb el de la portada del disc "Somniem" (atenció, encara no editat en aquell precís moment, però sí que ja estava tot enregistrat i fetes les fotos corresponents. Tampoc deixa això de ser curiós: a l'abril acaba de gravar el disc, però aquest no surt fins passat l'estiu...), amb molt menys cabell al cap però molt més als braços i al pit. Sembla un Llach més madur, diferent, però ningú no en comenta res a la premsa... Curiós aquest Llach que va fins a Itàlia a recollir premis, quan mai li ha agradat acudir a aquesta mena d'actes ni reconeixements, i a més a més diu que gràcies a aquest premi (???) va veure clar que havia de seguir cantant. Insòlit.

Es publica el 1980 el nou treball, el mític "Verges 50". Ja no és només un problema de físic: la diferència de veu entre el Llach de "Somniem" (i tot l'anterior) i el de "Verges 50" (i tot el posterior) és més que evident. És clar que tot pot ser degut a la millora de les tècniques d'enregistrament, però mentre fins ara Llach havia tingut una veu com més greu i profunda, a partir del 80 percebem una veu més aguda i més fina, i fins i tot amb una millor vocalització. Del disc sorprèn la seva cara A, totalment instrumental, una novetat absoluta en la seva producció, potser com volent que no es percebés en tantes cançons la diferència de veu, mentre que quan comença a cantar ho fa amb un tema amb una lletra com si hagués tornat a néixer, "Els meus ulls aquí".

"Quan el vent és l’antic amic
que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.

Quan el mar és l’antic amant
que et penetra les roques i amara la teva pell
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí".


En algunes entrevistes, Llach (el "nou" Llach) ha fet servir la història, sense que vingués gaire al cas, que és molt bonic ser el centre d'atenció de milers de persones, però que, quan per exemple, t'enfrontes a la mar ben sol, o t'espabiles per a cargolar bé el cargol que ha caigut, o estàs perdut...

El nostre Llach, és possible, va desaparèixer a alta mar, potser en l'illa d'Ítaca, un estiu de l'any 79, tip de concerts, entrevistes, i de no tenir aquella intimitat que tant enyorava. Potser van ser els seus mànagers, no només per a poder seguir vivint amb la feina que feien, sinó també sabent el símbol en que s'havia convertit Llach, que van fer els corresponents "càstings" per a triar el nou Llach, i al que van suggerir que el primer disc que edités fos d'amor a la seva terra, per tal de "demostrar" que era el mateix Llach, empordanès, de Verges, i no el que realment era que aneu a saber a quina ciutat va néixer...

La lletra de "Vida", la seva intensitat només comprensible com a profecia o com a experiència vital molt propera, no pot ser més que un anunci del que passaria poc temps després:

"...o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge..."

"...per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena..."

"Si la mort ve a buscar-me,
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge..."


Quina veu s'apagava? Si estava en plenes facultats vocals! I no l'estava abandonant gens el públic, com també diu a la cançó, sinó tot al contrari, omplia a tots els recitals!

I "Darrera les muntanyes" a priori està dedicada a l'exili, però el darrer paràgraf és prou evident si el llegim en la clau que exposem aquí:

"Darrera les muntanyes
visc la incertesa del meu destí,
però el camí que jo faci
enllà dels vespres us trobarà.
Adéu terres germanes,
canteu-me fort, que us vull sentir".




9 comentaris:

Anònim ha dit...

tant de bo el poguéssim clonar!Felicitats pel bloc.Cada dia em sorprèn més.
Mercè.

Anònim ha dit...

Ostres miner! mai havia pensat una cosa així. Però sí que havia notat el canvi de la veu, que fa anys que la té molt més clara i se'l entent molt millor. Sempre ho havia atribuit a que, amb el pas del temps, en Lluís havia perdut una mica la timidesa i cantava més obert, més segur...
Bé, si ens han canviat el "nostre LLach", el segon no està gens malament tampoc, no?

dolors

Kudifamily ha dit...

Ostres,
la teva anada d'olla m'ha agradat!
No m'hi havia parat a pensar...
Mmmmmm, però com diu la Dolors... el segon Llach també enamora!!
Felicitats pel blog! Genial!

Anònim ha dit...

Jo tambe he pensat mes d´un cop en aquest canvi, no obstant no crec en misterioses desaparicions ni en que pogues morir. Es ben cert que en la veu del Lluis del somniem i el de Verges 50 hi ha les diferencies que expliques, pero en directe els canvis es produeixen mes a poc a poc. Jo vaig ser a un dels recitals del romea al novembre del 78 ( darrers abans de marxar amb el vaixell) i al grec del 80 en la seva reaparicio i la manera de cantar en directe no difereix gaire, veu greu i profunda. Tinc gravat el recital, retrasmes per radio 4 .La veu se li va fent mes aguda als recitals del poliorama presentant I amb el somriure la revolta, d´aquesta epoca tinc tambe grabat un recital a Madrid, al teatre salamanca, on si es pot apreciar el canvi.
Un altre canvi important a nivell de veu, l´aprecio a partir de Lluis LLach 25 anys en directe, en aquets recitals, i en posteriors es pot veure com perd potencia de veu i molt sovint "rasca", es nota cansada i els galls son frecuents. Sembla recuperarse en els recitals del Poliorama amb "Nu", aqui es el millor Llach que he conegut a nivell de veu, pero despres, al Teatre Principal presentant "9" tornen els problemes.
Aixo no vol dir que no consideri en Llach un cantant excel.lent en aquesta epoca...simplement es diferent i potser s´ha de dir que en el cant arrisca mes...s´exposa mes...
Jo el que penso es que igual que despres de Torna aviat el canvi en la veu es molt possible que es produis molt influenciat pel cancer que va patir llavors, el canvi de veu entre Somniem i Verges 50 es produis per una causa similar...algun tipus de malaltia.
Ja sabem que en Lluis no ha volgut parlar mai d´aquestes coses.
Aixi jo parlaria de tres Llachs a nivell de veu:
1- dels inicis fins al Somniem (79) on de la veu de "crio" es va passant a una veu profunda i greu.
2- de Verges 50 a Torna aviat (90)on la veu es va tornant mes aguda (potser per fugir de la imatge que tenia llavors de massa serios).
3- de 25 anys en directe (92) fins al final on es presenten problemes de veu que ell respon amb gran coratge fent, crec, mes arriscat el seu cant.
Potser es tambe una " anada de bola" meva. Salutacions a tots i felicitats i donar les gracies a Miner per aquest bloc.
Josepmaria

Miner ha dit...

Josep Maria, gràcies per la teva reflexió! Veig que no sóc l'únic "rar" que he notat aquests canvis de veu i he fet aquestes pensades...

Miner.

miquel ha dit...

A nivell de veu jo també coincidisc amb Josep Maria en les tres etapes de veu. La que més m'agrada és la primera. Sentiu, per exemple, les interpretacions als videos en blanc i negre de l'epoca de cançons com "El jorn dels miserables". La veu és profunda i arrisca de forma mesurada i controlada. A l'última etapa tal vegada arriscava massa, sense tindre necessitat.

Anònim ha dit...

Hola amics i en especial a Miner:aquests canvis de veu es poden deure a que en moltes biografies també explica el mateix LLach a anar amb una reconeguda mestre de cant i també s´ha de pensar que Llach sempre a sigut molt perfeccionista en la seva feina i si l´eina és la veu perquè no educar-la i cuidar-la?
A part,les dades que dieu(91,92)em sembla recordar que va ser quan va coincidir amb la malaltia greu que va patir(els metges li donaven un any i mig de vida)i per tan ,si va fer una cura agressiva,ell a part d´estar molt prim la veu li fallava molt.Recordo veure´l en un concert on presentava "Unpont de mar blava" i la veritat la veu la tenia molt tocada i baixa de rendiment.
Jo crec que més que tenir un clon,va passar per un replantajament de tot plegat i passat això va sorgir el vertader Llach amb ganes de superar-se a cada disc i a part,entendre un public que se l´estimava molt i ho esperava tot d´ell(musicalment parlant).Bé em sembla que jo també se me n´ha anat l´olla,perdoneu el rotllo i gràcies Miner per ser aquí i deixar-nos esbravar en el teu bloc,però és qu e se´l troba tan a faltar....
Arreveure.

superior ha dit...

A friend told me this place I have been looking for, I come, it turned out, I have not disappointed, good Blog!
runescape money

china wholesale ha dit...

AmandaIEC, TOP3 trading company in Yiwu China, No.1 trusted, professional, affordable yiwu agent provider. Need one stop solution service? Contact now!