Jo, hi era?

Una de les finalitats de les samarretes de l'estil "Jo hi era" hauria de ser la seva perdurabilitat en el temps, que estiguessin elaborades a prova de bombes. Si no, no val la pena d'adquirir-les. Però veig incrèdul com a cada bugada les lletres de la samarreta que vaig comprar a Verges i que m'havien de recordar que havia assistit al darrer concert de Lluís Llach, es van descolorint sense remei, i que d'aquí a poc tindré una samarreta del tot negre.

No sé si vol ser una metàfora, de com passa el temps, o de com, com a país, anirem esborrant el record de Lluís Llach, o de que, quan s'acabi de perdre la llengua en la que aquest cantava, les seves cançons es deixaran d'entendre i no podran commoure tant com ho fan ara a tots els que els escoltin. En definitiva, la samarreta quedarà tota negra, sense cap signe d'haver-hi estat mai res escrit, mentre aquí ens seguim quedant en blanc davant dels atacs que ens fan dia i nit.