Arbres

A més a més del mar, l'altre gran element de la Natura protagonista de les cançons de Lluís Llach són els arbres. Els arbres apareixen en tres portades dels seus discos ("Verges 50", "I amb el somriure, la revolta", "Verges 2007"), intuïts a la portada del "Viatge a Ítaca", en la contraportada a "Com un arbre nu", i al llibret interior del "I si canto trist".

I és que l'arbre li serveix com a metàfora fantàstica per a un munt d'arguments. Qui no ha vist en la seva vida arbres ben diversos, i que cadascun comporta una imatge ben diferent? D'arbres n'hi ha d'immensos, d'escarransits, de pelats i de frondosos, solitaris en un racó o formant un immens bosc, de fulles de formes i colors ben diversos, amb fruits petits o grossos, amb nius... Arbres cremant-se o arbres caiguts a terra, per la força d'una tempesta o per l'acció de l'home. I és que un arbre pot semblar d'allò més fort, i viure centenars d'anys, però al mateix temps ben fràgil i caure a terra en un obrir i tancar d'ulls. I ens donen ombra, i aliment, i fusta per a escalfar-nos i paper per a escriure o fer llibres que llegim.

I Llach, que això sap, ens els acosta amb imatges poètiques...
"... i així el seu arbre es desfulla en flor..." ("Darrera les muntanyes")

Com a racó de solitud...
"... com un arbre nu, com dibuix fet al vent..." ("Com un arbre nu")

Com a metàfores sobre l'esforç...
"... no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo..." ("Cal que neixin flors a cada instant").
"... van caient arbres i quan es fosc pensa en la seva mainada..." ("Cop de destral")

L'arbre com el "jo", que vol conservar les seves arrels, o que està ple de desig...
"... i perquè l'arbre no fruita sense arrels..." ("I ara de nou")
"... i jo l'arbre assedegat que a la riba està esperant..."

L'arbre com a símbol de cor, de casa o de país...
"... jo tinc per tu un niu en el meu arbre..." ("Un núvol blanc")
"... l'arbre del meu desig creix allunyat dels horrors..." ("Vull somiar el demà")
"... i a dalt dels arbres més bonics hi niuen els amors ferits per un tren..." ("A l'estació")
"... a l'arbre sec un niu implores..." ("Jo sé")

Arbres com a riquesa en sí, però que deixen de ser-ho per accions inhumanes...
"... dels teus camps de pell bruna t'arrabassen els arbres..." ("Palestina")

Però també com a obstacle a superar si són a terra i ens impedeixen el pas...
"... més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen..."("Ítaca")

O com a simple element de l'escenari on se succeeix la història...
"... m'amagava darrera d'un arbre..." ("Que feliç era, mare")
"... tots els arbres els contemplen i ni el vent mou el fullam..." ("Tomb d'atzars").