11 de març de 2008

Manu Guix


Et vaig descobrir en el teatre musical, amb "Tu, jo, ell, ella...", ja fa una pila d'anys i tu amb prou feines deixaves enrera l'adolescència. Tothom parlava tan bé de tu! Apuntaves molt i molt amunt, i jo de seguida et vaig veure una espurna llaquiana dins teu. Però pensava: "massa jove!, de segur que en Llach no li interessa gens!". Però jo veia que en podies ser un perfecte hereu. Al cap i a la fi, no hi ha gaire gent en la nostra llengua que toqui el piano perfectament mentre canta amb una gran veu, i a més a més sigui compositor! Així doncs, et vaig imaginar de seguida com al "nou Llach", tot i que no les tenia totes.

També et vaig veure després a "El somni de Mozart" al TNC, de ben segur una de les millors obres de teatre musical que s'ha fet al nostre país, per la màgia, per la joventut i a la vegada grandesa dels actors i actrius que hi sortíeu. Però aleshores vas deixar la companyia El Musical Més Petit, te'n vas anar a millorar la teva formació musical, i quan vas tornar, oh horror, ho vas fer en programes de televisió de dubtosa qualitat musical.

No et pensis que no ho entenc. El món de la música (com molts d'altres) està del tot complicat. 20 segons d'una cançó en un anunci de TV et poden reportar èxits i anys d'omplir la butxaca; en canvi d'altres fan bones i més bones cançons, i no hi ha manera que es mengin un rosco.

I com que una cosa porta a l'altra, vas començar a treure discos en castellà, i que poc em semblaven que aportessin gran cosa.

Però per fi els meus somnis es van complir: primer perquè et vaig veure cantar "Que tinguem sort" en un concert amb l'Àngel Llàcer en una Festa de la Diversitat. I després vas adaptar "Despertar" al disc d'homenatge a Llach, en la que és per mi una de les millors versions del disc. En tenia la intuició, gràcies, sabia que tard o d'hora Llach i tu us creuaríeu i hi hauria màgia.

I ara treus un disc que tot sencer versionarà Llach. Sensacional! Tot i que a vegades trobo que tens coses millorables, veig que sí, que comences a ser el relleu natural de Llach, tot i que no es podrà comparar ni per l'època ni per gaires més coses. Però la força que mostres i el teu posat davant d'un piano servirà per a que, ens enyorem, el recordem una mica. Gràcies i esperem ben aviat aquest disc!

3 comentaris:

Krls ha dit...

Felicitats pel blog!

Anònim ha dit...

El Manu ja fa molts anys que té versions del Lluís guardades. Recordo que en la època del "tu, jo, ell, ella, .... i "que vaig seguir els del Musical més petit durant anys ,el Manu va fer un disc amb versions castellanes del mestre que mai varen veure la llum. Pot ser algún dia les podrem sentir.
Jordi T

Anònim ha dit...

http://onzellachsmes1lagravaciooriginal.blogspot.com/