14 de març de 2008

Despertar



Obrir els finestrons i esperar un nou dia... Així comença "Despertar", una cançó que durant molts anys va descansar a l'armari llaquià, i que a partir del disc "Nu" va tornar a prendre gran volada.

Segurament és una cançó senzilleta, amb estrofes constants de quatre versos i una tornada que es va repetint. Les metàfores també són fàcils de fer i d'interpretar. Però segurament per tot això i d'altres motius van passar els anys i la cançó va tornar a entrar a la primera.

Crec que a "Despertar" li devem moltes coses. Probablement Llach hi estableix un precedent temàtic que seria clau en la seva trajectòria, i que es podria resumir en "que fotuts que estem, però cal mirar endavant i ser optimistes". I com que això es pot aplicar en tants i tants casos, a nivell col·lectiu i en la vida privada de cadascú, aquests temes tenen gran acceptació i la gent es fa seves les lletres. Compareu "Despertar" amb "L'Estaca": són cançons totalment paral·leles. En una a través d'una conversa amb un avi, en l'altra s'ho diu a sí mateix, però vénen a dir exactament el mateix. I no diguem ja frases concretes, quasi iguals que en futures cançons: "... mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa...", que al "Que tinguem sort" es converteix en "...malgrat la boira cal caminar...".

En definitiva, un tema de gran força, bonic d'escoltar i de cantar, precedent de futurs grans èxits.

Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa...

I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, realment cal ser optimistes i lluitar per aconseguir nous objectius, fites, i no conformar-nos només en el que tenim, sinó mirar molt més enllà, i somniar (com diu Llach també en una cançó).

Webcam ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Webcam, I hope you enjoy. The address is http://webcam-brasil.blogspot.com. A hug.

Joel i Marc: ha dit...

ei,
pel google he trobat aquest blog i em sembla MOLT interessant.
per aixo, primer de tot felicitar-te per la currada i seguir-ho fent.
jo soc un jove, 16 anys, que amb el CD de Verges m'he viciat a en Llach, els meus pares eren més pro-serrat.

t'animo moltissim a seguir endavant i ja m'aniré passant per aqui.
desconec masses coses d'un personatge tant important.

salut!
gorina.

miquel ha dit...

Efectivament "Despertar", "Temps i temps" o "El dia" son cançons que durant molts anys han romàs en algun calaix.
Quant a "El dia" pense que tampoc no haguera passat res si no hi haguera tornat a eixir.
Propose parlar d'altres cançons que, almenys que jo sàpia, mai o gairebé mai no han tornat a eixir, com ara: "El Parc", "La barca", "Res no ha acabat", "Tot sovint escolto històries que em parlen d'esclaus" (aquesta no l'he sentida mai) o una que, després de tants anys de ser un incondicional de Llach, he conegut hui de la seua existència mitjançant un vídeo de YouTube. En concret es tracta de "Bruixa" i que et propose que incorpores a la selecció de vídeos. Crec que paga la pena.

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es