11 de juny de 2007

La millor medecina

És l'hora de dinar. Obro la caixa tonta i comencen el Telenotícies. Zapatero i Rajoy s'han entès per a lluitar contra ETA i bla, bla, bla... A buenas horas... N'estic fins als nassos d'aquesta colla d'ineptes; n'estic ben tip d'aquests líders polítics de discursos buits, de passos estratègics per a guanyar eleccions i prou. N'estic fart de que no sàpiguen resoldre ni un problema. Fa molts dies que intento mirar la tele el mínim possible, llegir els diaris el mínim possible... Informacions només fetes de declaracions i de contradeclaracions; cap fet, cap pas endavant en res. Estem jugant al seu joc constantment, i, creieu-me, es viu tan bé desconnectant una mica del que ens venen sempre com a coses "importants", com a coses "trascendents". Atenció: no estic en contra de la classe política en general, en sóc fins i tot un defensor, persones que esmercen hores en tirar endavant un projecte que creuen que millorarà la qualitat de vida dels seus veïns, del seu país... Sí que estic fins els dallonses de segons quins "grans" partits, i dels seus "salvadors" de la pàtria i del món.

No aguanto ni al bambi ni als cretins de la dreta rància i fatxa que ens ha tocat tenir en aquest país. Engego el reproductor de DVD, hi poso el concert enregistrat de Verges, i vinga, Llach per un tubo, la millor medecina, una manera de pensar en altres coses i que no t'omplin el cap de ximpleries. Quan la tendresa s'imposa. Que bé s'hi estava, allà, plegats a Verges...

1 comentari:

Anònim ha dit...

totalment d'acord, jo ja fa dies que tanco el televisor i em prenc la medecina "Llach" i cada dia em trobo millor.
Endavant i sort
dolors