5 de juny de 2007

De bufandes i gorros

Lluís Llach sempre s’ha definit com una persona tímida, tret que no ha aconseguit treure’s de sobre ni amb el pas dels anys ni dels concerts. Potser és aquesta timidesa el que l’ha portat a “amagar-se” sovint darrera de vestimentes pròpies d’hivern, fins i tot fora de temporada.

Als anys 80 va popularitzar-se amb les bufandes. En moltes aparicions públiques la duia, així com en sessions fotogràfiques diverses. No recordo, però, que en portés als concerts. Quan mancava la bufanda, sovint el coll quedava cobert per un tremendo (com diria l’amic Monegal) jersei de coll alt.

La bufanda va anar quedant enrera, i ja a mitjans dels 90, aproximadament coincidint amb el seu trasllat a Porrera, va començar a aparèixer la seva imatge sota un gorro, que cobreix la manca de cabells. Diuen que els hi regala una seguidora seva d’Estrasburg. Al principi només el portava en determinats moments, però ha acabat la seva carrera donant la imatge que no se’l treu ni per a dormir. Ha estat motiu d’imitació i de comentari general aquesta seva peça, i com si volgués donar la raó als seus imitadors, quasi tots els últims concerts els ha fet amb el cap ben tapat. I quin efecte que fa: en alguna ocasió que l’he vist primer amb gorro i després sense, semblen dues persones diferents! I a mi, personalment, em fa molt més impacte amb el cap pelat, el veig més “artista”, i en canvi amb el gorro el veig com més proper, com si fos un que passava per allà i s’assegués darrera el piano...

El que sí que no el veureu mai és amb corbata. Segons ell mateix, la darrera vegada que se la va posar va ser pel casament del seu germà.