23 d’octubre del 2008

L'estaca, quaranta anys


L'any 1968 Lluís Llach publicava una cançó que es deia "L'estaca". Poca cosa queda per a explicar d'aquest tema, més que res preguntar-se una vegada més el perquè unes cançons arriben a tenir tantíssim èxit i popularitat, i d'altres en absolut. I en aquest cas no estem parlant de ràdios que punxessin tot el dia el tema gràcies als diners que hi aboquen les discogràfiques, ni molt menys. És més: sembla ser que la discogràfica en qüestió no tenia pas gaire confiança en aquest tema, i per això el va posar a la cara B d'aquells petits vinils de quatre cançons.

Però aquí la tenim, com a cançó en català més versionada de tots els temps i en més idiomes diferents, un autèntic himne per als catalans, per als lluitadors antifranquistes, i per a molts col·lectius de molts països ben diversos. Himne també de l'equip de rugbi USAP de Perpinyà, i motiu d'enfadament per part de Lluís Llach quan va saber que els policies l'havien taral·lejat durant una manifestació que van convocar, i diuen que fins i tot l'Aznar la xiulava un dia baixant d'un avió...

Cançó prohibida durant temps, i motiu de moments explosius i inoblidables en molts dels seus concerts, va fer bé de no posar-la en el repertori habitual durant la majoria de la seva carrera. Si ell preferia cantar altres peces seves en tenia tot el dret, i també per tal que molts incrèduls s'adonessin que aquell que hi havia dalt l'escenari havia fet infinitat més de coses bones a més a més de "L'estaca". Tot i que ni així ha pogut evitar que encara algun columnista recentment afirmés que Llach havia estat vivint de "L'estaca" al llarg de tota la seva carrera; la incultura musical, i general, no té límits, i més entre la gent que presumeix de ser de dretes.

Segurament en parlarem en d'altres ocasions, de "L'estaca", en aquest bloc, i per tant per avui prefereixo anar-ho deixant aquí. Més que res volia recordar que "L'estaca" ja ha fet quaranta anys, tot i que no ho haureu sentit quasi enlloc perquè és clar que perquè els mitjans parlin de tu t'has de muntar tu mateix la festa, com per exemple va fer Raimon amb l'aniversari de "Al vent" al palau de Sant Jordi. Si no, els periodistes són bastant incapaços de treure res que se surti del guió previst i de les notes de premsa que reben cada dia.

Per molts anys a "L'estaca", i que segueixi essent símbol de lluites per la llibertat.

4 comentaris:

Luka Lisjak ha dit...

Un bloc magnífic!

Anònim ha dit...

Quin pocavergonya ha estat el que ha dit que en Llach ha viscut de l'èxit de l'estaca?Si feia anys que no la cantava,almenys en territori català.
Mercè.

Anònim ha dit...

Merci pour ce cadeau inattendu! L'estaca et "Avril 74" sont deux chansons avec lesquelles on a connu Lluis il y a tant d'annees et les deux, avec Lluis nous accompagnent, meme aujourd'hui, car malheureusement, on est en train de vivre chaque jour injustice dans le monde, donc ces oeuvres sont toujours d'actualite.
Un grand merci encore une fois, on reste avec vous, vos amis de Paris.

Anònim ha dit...

Miner, avui quan he sentit el tn del migdia, he pensat amb tu, han dit que feia no sé si 20 o 25 anys, de la cançó L'Empordà de Sopa de Cabra. Es veu que de segons quines cançons si que se'n recorden.

dolors