11 d’abril de 2008

Més llaquistes que en Llach



A voltes em dóna la sensació que molts dels seguidors (també val el femení) de Lluís Llach tenen una mena de "síndrome de puresa" que va molt més enllà de la que mai hagi tingut el propi cantautor. No sé si em sabré explicar prou bé. Exigeixen a Llach una mena de compromís sincer, total i absolut, que després ja caldria veure si ells en les seves pròpies vides també compleixen. És el que té ser un referent, un símbol, però trobo que hi ha gent que en fa un gra massa, amb aquesta exigència, fins al punt que a vegades m'he plantejat si gran part del públic de Llach no està format per persones que tenen un punt de radicalisme o de "puresa de raça", que no voldria pas posar en comparació amb moviments sociopolítics que han fet tan de mal i són tan condemnables...

El fet que fa anys que formi part del fòrum del Cafè Antic fa que n'hagi vist de bastants colors en aquest sentit. Per exemple, gent que no estava gens d'acord que Llach fes un duet amb el grup manresà Gossos, perquè aquests havien enregistrat un disc en castellà! És a dir, ja no estem exigint que Llach no canti en castellà, sinó fins i tot que no s'ajunti amb ningú que ho hagi fet!! Uix, caca, caca! això no es toca que contamina!! En el mateix sentit, hi va haver qui es va mostrar del tot en contra de que Llach convidés al seu amic Pedro Guerra a cantar per la diada de l'11 de Setembre de 2001, a Barcelona, en la presentació del "Germanies" a la capital catalana. "És que canta en castellà", deien. Sí, és clar, és el que té haver nascut a les Canàries, i ja m'agradaria a mi que molts més cantants espanyols s'atrevissin a actuar sota un núvol d'estel·lades per la nostra diada, tot demostrant que almenys ens intenten comprendre! Que diferent seria Espanya...

Però darrerament, que s'estan editant discos amb versions de cançons de Llach com a xurros, aquest nou "puritanisme" torna a aparèixer amb força per una altra banda. Per a alguns, les cançons de Llach sembla que no es puguin "tocar", que ningú les pugui agafar i fer-ne noves versions. Tot el contrari del que sempre expressa i diu el mateix Llach, al que li encanta que li "destrossin" les cançons, que les agafin i les tergiverssin (ell mateix ho ha fet amb les seves pròpies composicions al llarg de la seva carrera). Doncs no, molta gent això no ho entén, i frases com "no em penso comprar aquest disc de versions de Llach" o "no m'agrada gens aquest disc que han fet", estan a l'ordre del dia. Sobre gustos tothom que opini el que vulgui, està clar, però es que es diu amb un to com si inclús estiguessin enfadats de que es versioni Llach. Només cal anar al bloc d'un dels activistes de la revista "Enderrock" per veure la tonteria que diu sobre el disc de Manu Guix... No conec cap seguidor de Serrat, per exemple, tan crític amb cap dels molts discos que s'han fet ja amb versions d'aquest, al contrari, els seus seguidors es llancen a comprar-los a les botigues, i per això cada Nadal tenim més i més Serrat... En canvi, el disc "Si véns amb mi", amb versions de Llach, ha estat un fracàs de vendes, en comparació amb el que es podria preveure, perquè els seguidors de Llach són els primers que diuen (no tots, és clar) "no el penso comprar". En comptes d'agrair que es versioni Llach, i així se segueixi parlant d'ell i arribant a nous públics, ens dediquem a criminalitzar-ho. No ens estem passant una mica?

7 comentaris:

Gardagami ha dit...

See Please Here

Joel i Marc: ha dit...

força raó, tens!

Ara, del Manu Guix és molt criticable que parli que ell "modernitzarà" les cançons... que s'han quedat antiquades?
Sóc un noi de 16 anys i m'encanten!


Salut!
;)

Anònim ha dit...

Jo sóc dels que va comprar 'Si véns amb mi' i m'agrada.Penso que si nosaltres mateixos ens critiquem tot el que es fa en català ens ho carregarem aviat....Tendim a criticar sense ni tant sols escoltar una vegada.Tens raó som més llaquistes que en Llach.

Anònim ha dit...

Tens raó, però jo voldria matisar quelcom: Si bé és cert que una bona part del públic d'en Llach l'ha seguit sempre per raons, diguem-ne, "d'admiració ideològica", més que no pas per una veritable valoració de la seva obra artística (em refereixo a gent -àdhuc d'ultradreta com en el cas d'en Sostres- que defensen un discurs radicalment nacionalista i sense matisos, i que sovint han posat en boca d'en Llach opinions i judicis de valor que el de Verges mai no ha subscrit), també és cert que aquesta distorsió de vegades ha estat, si més no parcialment, alimentada pel propi Llach. Vull dir que no és tan estrany que alguns fans li recriminin fer duets amb grups que han enregistrat discs en castellà quan ell mateix, especialment quan n'eren mànagers el Molas i la Batalla, van practicar un boicot maximalista i sectari a d'altres cantautors -i no només a J.M.Serrat- de la nova cançó que havien optar per la via bilingüe, negant-se a compartir escenari i d'altres perles. Però en qualsevol cas ha estat un gran músic i ningú no és pas perfecte...

Anònim ha dit...

Jo també et donc la raó, de totes maneres jo sempre he seguit en Llach per les seves cançons que són les que m'han atrapat, alguns dels seus comentaris o opinions mai les he compartit encara que sempre he pensat que era necessari que algú digues el que deia.
Dit això, com més versions hi hagi de les cançons d'en Llach´, més vives estan, més properes estan, i això és que realment val la pena

JT

Anònim ha dit...

Trobo que les cançons de Manu Guix són fantàstiques.Us recomano el nou disc "Onze Llachs".

Anònim ha dit...

... avui és un dia molt i molt especial, en Lluís fa 60 anys que va néixer...fa 60 anys que tenim un geni entre nosaltres...
les seves cançons han estat part de la meva vida, cançons d'amor, de bressol i d'anyorança .
MOLTA FELICITAT LLUÍS !!! NO ENS DEIXIS MAI .... DES DE GIRONA EL TEU BLAUET <>